Sempre ens quedarà el Morera

Àngel Jové va nàixer a la Lleida en blanc i negre del 1940, a l’edifici de l’Hostal del Sol, a la plaça de Sant Joan. “Ja no queda res de la meua infància”, es lamentava. Va ser un dels representants històrics de l’art conceptual a Catalunya, però mai va voler sentir el pes d’una etiqueta. Va fer de tot: figuració i abstracció, documentals i llibres. Va ser actor fetitxe de Bigas Luna i des que Víctor Siurana li va encarregar una obra “de llum i matèria” per a la Universitat de Lleida es va introduir al món dels vitralls. Ja apuntava maneres quan es va convertir en el membre més jove del grup Cogul el 1964. Feia temps que havia tallat el cordó umbilical que l’unia a la seua Lleida natal. Primer es va instal·lar a Barcelona. Va causar sensació. Fins i tot una vaca sagrada com Vázquez Montalbán li va dedicar un article carregat d’admiració i respecte. Va continuar imparable, encara que a ell l’incomodava que es parlés dels seus èxits. Feia més de vint anys que vivia a Girona. Es va instal·lar en una casa “molt gran i molt vella” situada davant la Catedral. “Quan surto al balcó no puc evitar pensar que a Lleida teníem un centre històric deu vegades més impressionant”. No li agradava que el definissin com un referent, ni tan sols es considerava un artista conegut o reputat “més enllà de Lleida o en cercles artístics molt concrets. No soc com Miquel Barceló. A mi no em coneix ningú”. Però el cert és que va ser un referent i la seua mort, aquest dimecres als 83 anys, ha commocionat el món de la cultura. I no és per a menys. Amb Àngel Jové se n’ha anat l’últim artista total, exponent d’una època. Queda el consol de la seua obra. Avui, més que mai, cobra sentit el Morera. El museu conserva bona part del llegat de l’artista, que va evolucionar de l’informalisme a l’art conceptual amb treballs experimentals amb una forta càrrega poètica. Com a figura inqüestionable de l’art contemporani català, el Morera ja ha avançat que l’artista lleidatà formarà part de l’exposició amb què la pinacoteca estrenarà la seua nova seu a l’antiga Audiència de la rambla Ferran, previsiblement a finals d’any. I no perquè hagi mort. De fet, el 2022, el Morera ja va incorporar 292 polaroids de la sèrie Lo país de Maialussa a la seua col·lecció. I és que Àngel Jové va ser profeta a la seua terra i entre els pocs premis que va rebre en la seua carrera artística destaquen la Medalla Morera concedida el 1984 i la Medalla de la Paeria al Mèrit Artístic o Cultural, amb la qual va ser distingit el 2017. Encara que se’n va anar de Lleida molt jove, mai no se’n va anar del tot. Va deixar empremta a la Petite Galerie de Jaume Magre, al Saló Víctor Siurana, a la capella de Jesús de la Seu Vella o a l’església d’Àger. I fins i tot va firmar el cartell més polèmic en anys de la festa major. Tots els reconeixements que arribin a partir d’ara tindran gust de poc per tornar-li el molt que (ens) va donar.