Les enginyeries són cosa d’homes?

Rosa Fabregat explicava en una entrevista publicada a SEGRE que, per vocació, hauria estudiat Filosofia i Lletres. Escrivia poesia des dels tretze anys i no hi havia res al món que li agradés més que llegir, però els professors van recomanar al seu pare que la jove fes una carrera de ciències, i, com que en aquell temps l’opinió de la interessada comptava poc, van optar per matricular-la en Farmàcia, perquè es considerava una ocupació “bastant femenina”. Se li va donar tan bé que es va dedicar a la investigació farmacèutica a Alemanya i va ser una científica avançada al seu temps. Fabregat ja ha complert els 90, però sembla que tampoc han canviat tant les coses com haurien de fer-ho i a les universitats hi continua havent una bretxa de gènere que no deixa de ser més que un reflex del que ocorre a la societat. Així, només un 9,1 per cent d’estudiants matriculats en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica de la Universitat de Lleida són dones. Poc canvien les coses si s’analitza la matrícula del grau d’Enginyeria Mecànica, amb només un 9,6 per cent de matriculades. Les enginyeries són cosa d’homes? Evidentment, no. Hi ha un determinisme social que condiciona les vocacions. És innegable que s’estan fent esforços per revertir aquesta situació. Fins i tot s’ha instaurat el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, que es commemora l’11 de febrer, però el cert és que encara queda molt camí per recórrer. Si en les enginyeries la immensa majoria d’alumnes segueixen sent homes, les dones predominen en els graus relacionats amb l’educació, la cura de les persones i les llengües. Així, un 94,1 per cent d’estudiants del doble grau d’Educació Infantil i Primària són noies. Una cosa semblant succeeix en el doble grau de Llengües Aplicades i Filologia Catalana, amb un 90 per cent d’inscrites. També és molt alt el percentatge d’alumnes noies en Infermeria (un 86,7 per cent), en Ciències Biomèdiques (un 82,7 per cent) o en Medicina (74,5). Que hi hagi estudis masculinitzats o feminitzats en un món que vol avançar cap a la igualtat convida a la reflexió. Governs, centres educatius i universitats tenen una assignatura pendent.Exclusió financeraA les comarques de Lleida hi ha 132 municipis que no tenen cap oficina bancària, la qual cosa representa que 40.000 persones s’han de desplaçar diversos quilòmetres per fer qualsevol tràmit financer o treure diners en metàl·lic. Davant d’aquesta problemàtica que afecta, sobretot, la gent gran, ajuntaments com el de Castellnou de Seana han decidit instal·lar un caixer al seu municipi. Sens dubte, una iniciativa necessària per frenar la despoblació rural i acabar amb l’anomenat edatisme