El llegat de Joan Oró

Dijous es compliran 100 anys exactes del naixement, al barri de la Bordeta de Lleida, del científic Joan Oró. Els seus orígens humils no van frenar la seua ànsia de saber. En les llargues nits treballant a l’obrador de la fleca del seu pare, al carrer Anselm Clavé, mirava les estrelles i es feia moltes preguntes. El professor Jordi Sirera, de l’Instituto de Segunda Enseñanza, l’actual Màrius Torres, li va obrir les portes de la biologia i la seua curiositat va anar en augment. Li interessava, sobretot, descobrir l’origen de la vida i es va fer bioquímic. Ja tenia tres fills quan el 1952 va fer les maletes per anar-se’n als Estats Units –on anys després naixeria el quart– a continuar aprenent. No sabia parlar anglès. Explicava, divertit, que a l’arribar a l’hotel el recepcionista li va dir una cosa que no va entendre. Al repetir-l’hi va interpretar que li advertia que l’habitació no tenia bany (no bathroom) i ell aixecava el polze, conformat. Algú es va apiadar de la situació i va traduir: li deien que no hi havia habitacions (no bedroom). Només quatre anys després ja era doctor en Bioquímica i professor de la Universitat de Houston. Una ment tan brillant que la NASA el va reclamar per treballar en diferents projectes, inclòs el mític Apollo o el programa Viking, una missió no tripulada a Mart que va permetre fer els primers estudis biològics d’aquest planeta. Però malgrat els seus èxits acadèmics, Oró s’enyorava. Recordava la seua filla gran, Maria Elena Oró, que va arribar a organitzar revetlles de Sant Joan a Houston i que, com a bon forner, les coques de recapte anaven a càrrec seu. Va tornar l’any 1980 i va arribar a ser diputat al Parlament. En aquesta nova etapa va organitzar un congrés internacional de biomedicina a la seua Lleida natal i va posar els fonaments del que es convertiria en el Parc Astronòmic del Montsec. En ple Any Oró, l’Institut d’Estudis Ilerdencs va organitzar dissabte la jornada L’origen de la vida: el llegat de Joan Oró. Josep Maria Trigo, doctor en Astrofísica, va reivindicar els estudis del lleidatà sobre cometes i asteroides. Va assegurar que eren molts els investigadors que s’havien nodrit d’aquests treballs. Miquel Saureda, físic i enginyer aeronàutic, va explicar que “la investigació de científics com Oró transcendeix perquè, a part de buscar la vida que coneixem a la Terra, ens fa preguntar com hi podria haver vides alternatives en altres planetes”. Per a Carlos Briones, doctor en Ciències Químiques, “el llegat del científic lleidatà ha estat fonamental perquè ell va establir les bases de la química prebiòtica”. Moltes derivades d’una trajectòria que continua vigent i que des de la Fundació Oró es treballa perquè no caigui mai en l’oblit. Des de les administracions, el millor tribut que se li podria rendir és una aposta ferma per la investigació perquè cap altre científic no hagi d’anar a buscar l’origen de la vida tan lluny dels seus propis orígens.