Créixer a l’infern

La xifra és insuportable. Pediatres i infermeres d’hospitals lleidatans han detectat 116 casos de maltractaments infantils des de començament d’any. Més de la meitat d’alertes, un total de 64, s’han activat per presumptes abusos sexuals. Cada nova dada és pitjor que l’anterior: sis d’aquestes víctimes eren nens i nenes d’entre dos i cinc anys. 

Quan els sanitaris de l’àrea de Pediatria detecten indicis que un pacient ha patit qualsevol tipus de maltractament ho comuniquen al servei de Drets Socials, que ho posa en coneixement dels tècnics del departament, els Mossos d’Esquadra i la Justícia. 

És molt important aquesta tasca dels serveis sanitaris perquè els menors que són víctimes d’abusos sexuals o de maltractaments físics i psicològics són la màxima expressió de la vulnerabilitat. Pels abusos en si mateixos, que es produeixen en un espai tancat i que hauria de ser segur, com és la seua casa, i perquè els agressors són familiars o persones pròximes al seu entorn, cosa que agreuja més encara les seqüeles afectives, psicològiques i morals de les víctimes. Són delictes molt difícils de detectar per la privacitat extrema d’on es produeixen i per això és fonamental que s’estableixin protocols perquè els professionals puguin descobrir i denunciar aquests delictes.

Els 116 casos de maltractaments, sobretot abusos sexuals, detectats entre el gener i el setembre són una xifra bàrbara, però no és més que la punta de l’iceberg. 

Massa criatures han de fer front a monstres a les seues pròpies cases. Dotar de recursos el personal de Pediatria per rescatar nens atrapats en aquest infern hauria de ser una prioritat per a l’administració. La lleidatana Marina Guiu, que va ser víctima d’abusos infantils, ha canalitzat el seu dolor a través de l’art. Ha vomitat la lava, segons les seues paraules, del volcà de silenci que havia crescut en el seu interior. Ja tenia 18 anys la primera vegada que va ser capaç de verbalitzar que un amic de la família havia abusat d’ella amb total impunitat durant la seua infància. Tant de bo molt abans un professional hagués alertat de la seua situació i la de tants altres nens i nenes a les autoritats, perquè ningú es mereix créixer a l’infern.

Prohibit prohibir

La col·lecció d’art prohibit del periodista i empresari lleidatà Tatxo Benet va començar quan va adquirir una instal·lació de Santiago Sierra censurada per la fira ARCO, Presos polítics a l’Espanya contemporània (2018), que va dipositar al Museu de Lleida. Aquesta obra seguirà a Lleida, però la resta del seu impressionant fons d’art pot veure’s des d’avui a la Casa Garriga Nogués de Barcelona, reconvertida en Museu de l’Art Prohibit. Per admirar i reflexionar