EDITORIAL
Un crim que va commocionar Lleida
La resolució policial de l’assassinat d’un taxista de Lleida l’abril del 2022 a la Bordeta és una gran notícia perquè es tracta d’un cas que havia provocat una enorme commoció a la ciutat per la brutalitat del crim, perquè la víctima va ser apunyalada amb un acarnissament que va causar una gran indignació i perquè l’assassinat era un pare de família de 43 anys que deixava orfes dos nens petits. Les investigacions policials es compliquen molt si no s’avança de forma determinant en els primers dies i ja havia transcorregut un any i mig. No resoldre els assassinats que causen una gran commoció provoca neguit i fins i tot una certa falta d’autoestima en qualsevol societat. La mort violenta de Mohamed Ezzeraiga va treure els seus companys taxistes al carrer per exigir més seguretat i, encara que s’haguessin atès les legítimes reclamacions que va fer en aquell dolorós moment el col·lectiu, totes s’haurien quedat curtes si no s’hagués posat a les mans de la justícia el sospitós d’haver comès el brutal assassinat. Això és el que acaben de fer ara els Mossos. Pel que sembla, compten amb proves de l’ADN que incriminen el presumpte assassí, un extrem que, si es confirma, constituirà sens dubte un element de gran valor probatori en un eventual judici. El jove detingut ahir té, per descomptat, tot el dret del món a defensar-se i hauria de ser exculpat i possiblement fins i tot rescabalat si es demostra que els indicis que han aportat els agents són erronis, però de moment els Mossos han resolt policialment un assassinat que havia alarmat tota la ciutat.El divorci Sumar i PodemLes declaracions de l’exalcaldessa de Barcelona Ada Colau amenaçant Podem de deixar-los sense finançament si no acaten el discurs general de Sumar són tot un exemple del que mai no s’ha de fer en política per tancar o reconduir les discrepàncies. Marginar la ministra Irene Montero és una decisió discutible però la directiva de Sumar pot prendre-la partint dels seus interessos. Ara bé, fer unes declaracions públiques d’intimidació als cinc diputats de Podem no és acceptable. La resposta de l’exlíder d’aquesta última formació, Pablo Iglesias, no s’ha quedat curta i evidencia ja un divorci difícil de reconduir entre la nova marca que lidera Yolanda Díaz i les essències dels podemites, que van donar un aire nou a la política espanyola, com ho va fer per la franja de dretes Ciutadans. Cs està en procés d’extinció i Podem haurà de decidir més d’hora que tard si es dilueix dins de la més diplomàtica via de Díaz o si segueix el seu camí en solitari, però el que està clar és que aquest escarni públic els perjudica a tots