Mea culpa imprescindible

“L’Església és alhora santa i sempre necessitada de purificació.. Tots els membres de l’Església, fins i tot els seus ministres, han de reconèixer-se pecadors.” Aquest fragment del Catecisme el va fer servir ahir el president de la Conferència Episcopal, Juan José Omella, per lamentar els abusos sexuals a l’Església i les seues seqüeles revelats al contundent i demolidor informe fet públic divendres pel Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, segons el qual 445.000 espanyoles i espanyols (quinze de les comarques de Lleida), l’1,13 del total de la població adulta, han patit vexacions per part de membres del clergat des dels anys 60 fins a l’actualitat. “No ens cansarem de demanar perdó a les víctimes i treballar per la seua curació”, va dir Omella, l’endemà que transcendís el contingut de l’informe, però també va matisar que “alguns mitjans de comunicació manipulen les dades”. Les contradictòries paraules del president dels bisbes contrasten amb l’actitud d’acollida i agraïment d’altres col·lectius confessionals com els jesuïtes o Escoles Catòliques, que van posar de relleu la tasca duta a terme, per mandat del Congrés, per l’organisme presidit per Ángel Gabilondo, que va reconèixer que “no tots els bisbes han col·laborat i fins i tot algun ens ha renyat”. Tanmateix, altres sectors molt més conservadors van carregar contra el que consideren una persecució contra l’Església.Davant d’aquest panorama, cal esperar a demà, quan la Conferència Episcopal Espanyola celebrarà una assemblea plenària extraordinària per estudiar l’informe del Defensor del Poble, una convocatòria que és totalment excepcional atesa la urgència amb què s’ha fixat però no és estrany ja que, segons les dades que han sortit a la llum, Espanya és l’Estat amb la projecció oficial d’afectats més alta pel que fa a aquesta mena d’abusos. D’aquest encontre dels bisbes cal esperar que surti un mea culpa sense matisos perquè l’escàndol és d’unes proporcions descomunals amb una resposta de l’Església fins ara “insuficient i dilatòria”, segons Gabilondo, que també va criticar conductes habituals com el trasllat de persones abusadores a altres parròquies, centres docents o fins i tot a altres països. A fi de mitigar el dany causat per aquests abusos, l’informe proposa crear un fons estatal per al pagament de compensacions, a l’estil dels que s’han establert en altres països com Alemanya, França o els Estats Units, on, per exemple, les diòcesis del país van destinar 95,9 milions de dòlars l’any passat a acords i 6,3 milions a altres compensacions a víctimes. Amb els diners que s’estipulin no es rescabalarà un mal irrecuperable, però, igual com amb les disculpes, pot mitigar les horribles seqüeles que arrosseguen i arrossegaran els centenars de milers de víctimes.