Tocs d’atenció que no van a més

Era el fatídic 7 d’octubre quan Hamas va protagonitzar un sorprenent atac des de la Franja de Gaza cap al sud d’Israel, per molts considerat el pitjor que ha patit el país des de la seua creació i deixant en evidència els seus, en teoria, sofisticadíssims sistemes d’intel·ligència. En resposta, el Govern israelià va declarar la guerra l’endemà, autoritzant “accions militars significatives” contra el grup terrorista palestí però, com és d’esperar en qualsevol guerra, els míssils i les bombes no saben distingir entre població civil i els membres de Hamas. Vint-i-dos dies després de desfermar-se aquest infern, les víctimes mortals es compten per milers: unes 8.000 per part palestina davant de les 1.500 hebrees. Davant d’aquest balanç aterridor, que no para de créixer, l’ONU va tornar a aixecar ahir la veu alertant que la xifra de civils morts en aquesta zona és “totalment inacceptable”. En un discurs des del Nepal, el secretari general de Nacions Unides, António Guterres, va dir que la protecció dels civils és “primordial”, mentre que l’Organització Mundial de la Salut, l’OMS, expressava la seua profunda “preocupació” pel fet que Israel reclamés a la Mitja Lluna a Palestina evacuar l’hospital Al-Quds, amb centenars de pacients, abans d’un possible bombardeig. I per si no fossin pocs els tocs d’atenció al govern de Benjamin Netanyahu pels incessants atacs a Gaza, als quals fa oïdes sordes, també ahir l’assessor de Seguretat Nacional dels Estats Units, Jake Sullivan, va ser meridianament clar al demanar al primer ministre d’Israel que assumeixi la seua responsabilitat i contingui el repunt de violència orquestrada pels colons israelians contra la població palestina de Cisjordània. “Netanyahu és responsable de contenir els colons”, va declarar Sullivan en el que va descriure com a episodis “totalment inacceptables” de persecució als palestins, precedida de mesos de fustigació impulsada pels socis ultranacionalistes de l’antiga coalició de govern del primer ministre. Davant d’aquest desconcert i de tanta desesperació per la crisi humanitària, que ha obligat milions de persones a deixar les seues cases per anar no se sap on, no és estrany que milers d’elles hagin irromput als magatzems i centres de distribució de l’ONU al centre i el sud de Gaza per aconseguir farina i elements bàsics de supervivència, en el que l’organització considera ja el principi de l’esquerda de l’“ordre cívic” a l’enclavament. “Aquest és un senyal que la gent està perdent l’esperança i tornant-se cada vegada més desesperada. Passen gana, estan aïllats i fa tres setmanes que pateixen violència i una immensa angoixa”, va lamentar el director del Programa Nacional d’Aliments de l’ONU per a Palestina, Samer Abdeljaber. La situació és, doncs, insostenible i és del tot imprescindible posar fi a aquesta bogeria.