Càstig exemplar i justícia poètica

La Comissió Disciplinària de la FIFA ha suspès durant tres anys Luis Rubiales, expresident de la Federació Espanyola de Futbol (RFEF), de totes les activitats relacionades amb el futbol a nivell estatal i internacional, a l’entendre que va infringir l’article 13 del codi de l’organisme, segons va fer públic ahir al matí el màxim organisme mundial d’aquest esport. El cas es refereix als fets ocorreguts durant la final de la Copa Mundial Femenina de la FIFA el 20 d’agost del 2023, pels quals Rubiales havia estat suspès provisionalment per un període inicial de 90 dies. Es tracta del seu gest agafant-se els genitals a la llotja i del famós petó no consentit en el mateix podi d’entrega de medalles a Jenni Hermoso, futbolista de la selecció, després de la consecució d’Espanya del seu primer Mundial de futbol femení. Aquelles accions no van tardar a ser objecte de crítiques i van desembocar en la renúncia de Rubiales (setmanes després) al càrrec de president de la RFEF. La decisió està subjecta a un possible recurs davant de la Comissió d’Apel·lació de la FIFA. Aquesta suspensió és un triomf de la igualtat de sexes al món de l’esport i de la dignitat de les persones que tenen noms i cognoms i la repercussió disciplinària, mediàtica i política de les quals és un signe inequívoc que alguna cosa està canviant, cap a bé, en la nostra societat. Quan Mapi León, Patri Guijarro, Sandra Paños, Lola Gallardo, Ainhoa V. Moraza, Aitana Bonmatí, Leila Ouahabi, Lucía García, Ona Batlle, Laia Aleixandri, Clàudia Pina, Andrea Pereira, Mariona Caldentey, Nerea Eizaguirre i Amaiur Sarriegi van renunciar el 2022 a la selecció per no estar d’acord amb les formes ni amb els fons del seleccionador Jorge Vilda, hi va haver moltes crítiques a “les 15”, autèntiques impulsores del “ja n’hi ha prou” que un any després ha provocat un gir de 180 graus en el futbol femení, menystingut fins aquest estiu per la Federació de Futbol i els seus dirigents. Poc després de la carta de les 15, la majoria d’aquestes esportistes van decidir aparcar les seues reivindicacions per poder jugar el Mundial. Només Mapi León, Patri Guijarro i Clàudia Pina (les tres del Barça) es van mantenir fermes en el seu “no”. Alèxia Putellas i Jennifer Hermoso no figuraven com a signants d’aquella carta, la catalana estava lesionada i, per tant, no era seleccionable en aquell moment, però era vox populi que al costat de León i Irene Paredes eren les autèntiques líders d’un grup de dones disposades a no deixar-se trepitjar. Van guanyar el Mundial i Rubiales, en lloc de mostrar respecte i escoltar les seues demandes, va intentar vendre aquest èxit com a seu i del seu equip davant les rebels i el va adornar amb dos gestos troglodites: tocar-se els genitals i besar una campiona mundial a la boca sense el seu permís. I aquí, totes i a la una, van dir prou i tot va començar a canviar. Ahir, una de les 15 va ser elegida la millor jugadora del món.