Crònica des d’Amman
A Amman, la capital de Jordània, com a tants altres llocs del món –incloent moltes capitals europees–, les protestes pels bombardejos d’Israel a la Franja de Gaza i per l’alliberació de Palestina no cessen. La guerra entre Israel i Hamas està despertant molta commoció a ambdues bandes, i en seguirà provocant molta més. El 7 d’octubre, el grup terrorista Hamas, recolzat per altres agrupacions d’alliberació palestines, va perpetrar una ofensiva sorpresa a Israel en la qual va matar unes 1.400 persones i va segrestar-ne 229. En resposta, Israel va començar divendres passat una campanya de bombardejos a la Franja de Gaza que, a hores d’ara, s’ha convertit en una matança. Es produeix així l’acceleració de l’expulsió dels palestins del seu territori que va començar el 1948 amb la Nakba, el trasllat forçat de més de mig milió de palestins a Gaza, l’anomenada “presó a l’aire lliure” més gran del món. En aquests quaranta-cinc quilòmetres quadrats, gairebé més de dos milions de palestins han estat rebent atacs –també en hospitals i mesquites– que, de moment, n’han matat més de 8.200, entre els quals més de 3.300 infants, i n’han desplaçat més d’un milió.
Aquell divendres, tots els que es comunicaven amb els seus familiars i amics a Gaza van perdre-hi tota connexió quan Israel va tallar la xarxa i comunicacions durant els bombardejos nocturns, fentlos sospitar moltes morts àrabs que confirmarien en milers el dia següent. Aquest tall no afectaria Hamas, que no es comunica mitjançant telecomunicacions degut al possible espionatge, sinó només a la població civil. Mentrestant, la societat israeliana es mostra abatuda pel segrest i les morts dels seus, i desatesa pel seu govern, que no sembla exposar un compromís ferm pel retorn dels ostatges. Netanyahu, que fa referència a la Bíblia hebrea en el seu discurs per justificar la destrucció de Gaza, ha declarat l’inici d’una guerra “llarga i difícil”, i sembla que la invasió terrestre ja ha començat. Aquest no només compta amb el recolzament d’Estats Units –que no posarà “cap línia vermella” perquè Israel “no deu cap justificació”–, sinó també la de diversos països de l’ONU. El mateix dia de l’atac, es va aprovar la resolució no vinculant que Jordània va introduir a l’Assemblea General de l’ONU per a una treva humanitària per a l’accés d’ajuda a Gaza. Estats Units –entre altres– hi va votar en contra, i quaranta- cinc més, incloent països com Ucraïna, Suècia, Canadà, Itàlia i Països Baixos, es van abstenir. En el seu cas, Espanya va votar-hi a favor.
Mentrestant, als territoris palestins ocupats de Cisjordània, més de cent palestins han estat assassinats per colons des que Hamas va perpetrar el seu atac; una xifra que se suma a les morts que fa mesos que s’intensifiquen a la zona. En aquest sentit, la comunitat àrab –i, per tant, la jordana– està més consternada i desesperada que mai, en el que es percep com un extermini i sembla que pot culminar l’ocupació israeliana que fa més de cinquanta anys que dura.
