Invisibles i molt vulnerables

Són els invisibles, els que ningú vol veure. L’any passat la Fundació Arrels Sant Ignasi va atendre 142 persones que vivien al carrer, un 10% més que el 2021. Les raons que poden portar algú a convertir-se en el que popularment es coneix com un sensesostre són múltiples i complexes. 

No hi ha un únic perfil. De fet, en els últims anys ha baixat molt l’edat de les persones sense llar ateses per l’entitat, que també ha detectat un augment de dones que viuen al carrer. Darrere d’aquestes xifres hi ha històries de persones amb noms i cognoms que no sempre tenen un final feliç. 

El desembre del 2005 tres joves van cremar viva una indigent que dormia en un caixer a Barcelona. L’escriptora pallaresa Maria Barbal va novel·lar la que podia haver estat la biografia d’aquesta persona a Emma, un llibre sobre una dona amb una vida normal que un dia es veu abocada a la marginalitat. I de la ficció a la insuportable realitat. Dimarts, tradicional dia de la Castanyada però cada vegada més nit de Halloween, va resultar un dia terrorífic a Lleida. Les empleades d’un súper als afores de Balàfia van trobar un home malferit, amb la cara desfigurada. Va haver de ser ingressat a l’UCI de l’hospital Arnau de Vilanova per la gravetat del seu estat i li han induït un coma. 

Els Mossos investiguen si es tracta d’un delicte d’odi o la brutal pallissa es va produir en el context d’una baralla. El resultat és el mateix, però resulta estremidor que algú agredeixi sense motiu la baula més feble de la societat, el més vulnerable.És difícil gestionar aquesta problemàtica. No sempre les persones sense llar accedeixen a anar a un alberg, però resulta evident que des de les institucions cal donar una resposta a aquesta realitat social. Justament ahir l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, va donar a conèixer que rebutja definitivament l’alberg projectat a Pardinyes per l’anterior equip de govern. 

El seu model d’inclusió contempla ampliar les places de l’alberg Jericó, rehabilitar 31 pisos de la Sareb i l’Empresa Municipal d’Agenda Urbana per a projectes com Housing First, que treu la gent del carrer, i la creació de trenta places –deu de les quals per a dones– destinades a persones sense llar a l’antic convent de les Josefines, al carrer Acadèmia. El pla Iglú es traslladarà a l’antic col·legi Balàfia i els temporers s’ubicaran en mòduls en zones agràries. L’oposició ja ha criticat que és un model insuficient i poc viable, però l’alcalde el considera “global i innovador”. En un eventual examen, no hi ha una única resposta correcta a com solucionar un problema que no deixa de créixer. L’important és que més aviat que tard entrin en funcionament aquests serveis i que no hàgim de tornar a informar d’un indigent apallissat impunement.