Millorar l’educació ha de ser una prioritat

Els resultats de les proves de competències bàsiques efectuades el curs passat als alumnes de quart d’ESO van reflectir un nou descens, encara que petit, del nivell en català i castellà, una modesta millora en el d’anglès i un estancament en matemàtiques, que és el pitjor de tots amb diferència. D’altra banda, a sisè de primària no hi ha grans passos enrere, però tampoc cap millora significativa. A l’hora d’analitzar la situació actual i proposar què es pot fer per millorar-la, diversos directors de centres i experts coincideixen en alguns punts: és necessari inculcar als nens el valor de l’esforç, fan falta més recursos per atendre la diversitat d’alumnes a les aules i no es pot continuar demanant a l’escola i als instituts que assumeixin cada vegada més tasques en àmbits com el medi ambient, la seguretat viària, la igualtat o la cultura de la pau, entre d’altres, a més de l’ensenyament de totes les matèries. Que calgui reivindicar l’esforç com un pilar de l’educació evidencia que alguna cosa no estem fent bé a nivell del conjunt de la societat, perquè sense un mínim de treball i concentració per part de l’alumne no hi pot haver aprenentatge. Aquesta premissa contrasta amb la realitat que moltes famílies permeten que els seus nens s’entretinguin diàriament amb tota mena de dispositius mòbils o que rebutgin que hagin de fer deures a casa mentre els inscriuen en múltiples activitats extraescolars. En relació amb la diversitat, no només es tracta de tenir recursos suficients per a l’atenció específica d’alumnes nouvinguts, sinó dels que tenen altres necessitats especials. Els objectius de la denominada escola inclusiva són lloats per tota la comunitat educativa, el problema és que la dotació econòmica i de professionals per assolir-los són clarament insuficients. I en aquest àmbit hi ha també una fractura educativa entre els centres que compten amb un major nombre d’alumnes que provenen de famílies d’un nivell socioeconòmic alt i els que provenen d’un nivell més baix, amb l’afegit que les famílies més acabalades donen l’esquena a l’escola pública i fins i tot a bona part de les concertades en favor de les privades i d’alguns col·legis molt concrets. Hi ha més elements a millorar, com acabar amb el constant canvi de normatives. I també cal preguntar-se, com apunten molts docents, si els que prenen les decisions polítiques no prioritzen millorar les estadístiques abans que el nivell educatiu. Perquè de vegades fa l’efecte que per reduir els percentatges de repetidors o de joves que no acaben l’educació obligatòria s’opta pel camí més fàcil i barat, que és facilitar que passin de curs o l’obtenció del títol, en lloc de destinar els recursos necessaris per ajudar els alumnes endarrerits o crear itineraris específics per als adolescents que no volen estudiar.