El dret a l’habitatge en enclavaments turístics

La Generalitat va aprovar dimarts un decret llei que regula els pisos turístics (HUT) en 263 municipis, 42 a Lleida. Aquestes localitats només podran tenir un màxim de 10 vivendes d’aquest tipus per cada 100 habitants. Són, d’una banda, 10 poblacions que tenen un mercat d’habitatge tensionat i en les quals el Govern vol limitar els preus dels lloguers, una mesura que està pendent de la ratificació del Govern central. La resta dels municipis afectats són els que tenen 5 o més HUT per cada 100 veïns. D’aquests, 8 ja superen el límit, de forma que hi haurà pisos que hauran de tancar. Entre aquests hi ha Naut Aran, que té 1.200 HUT i amb la nova norma només podrà comptar amb, aproximadament, 190. La consellera de Territori, Ester Capella, va explicar que l’objectiu d’aquesta mesura és “garantir que l’accés a l’habitatge sigui un dret fonamental”. En aquest sentit, va destacar que els pisos turístics són “una de les causes de la disminució del nombre d’habitatges que es lloguen com a allotjament permanent”. La regulació s’ha implantat a través d’una modificació de la llei d’Urbanisme. Aquest canvi estableix que els ajuntaments hauran de canviar el seu planejament per permetre expressament la compatibilitat dels HUT amb l’habitatge habitual. Això només serà possible si poden justificar que tenen prou sòl per a vivendes destinades al domicili habitual i permanent. Els HUT hauran de demanar als ajuntaments llicència urbanística i una autorització turística prèvia a l’obertura. Aquests permisos s’atorgaran amb un procés de concurrència pública i tindran una vigència de 5 anys. Pel que fa als pisos turístics que ja estan oberts, tindran 5 anys per demanar el nou permís o hauran de tancar. No obstant, podran demanar una pròrroga de 5 anys més si acrediten que no poden compensar les pèrdues patrimonials. Bona iniciativa per frenar els preus actuals i la falta d’habitatge per als veïns habituals o treballadors temporals, que ha d’anar acompanyat d’una àmplia oferta assequible per al turisme, un dels puntals que han frenat la despoblació del Pirineu.Madrid i l’extrema dretaFa bé Isabel Díaz Ayuso a desmarcar-se de forma clara i contundent dels disturbis protagonitzats per l’extrema dreta a Madrid les últimes nits. Les consignes racistes, homòfobes, franquistes i de crida a la rebel·lió contra la democràcia són molt greus. Catalunya va protagonitzar moltes protestes en demanda d’urnes i el dret a decidir; aquests 7.000 madrilenys demanen al contrari, deslegitimen les urnes i el resultat electoral del 23 de juliol passat