Toca fer reset

Més enllà dels titulars, el més rellevant de l’acord assolit ahir per PSOE i Junts probablement sigui el preàmbul, en el qual els dos partits analitzen el context històric. Expliquen que Catalunya viu una situació anòmala des del 2010, ja que és l’única comunitat autònoma que no té un estatut ratificat pels seus ciutadans. Aquell any el Tribunal Constitucional va dictar una sentència en la qual va anul·lar part d’un Estatut aprovat al Parlament, el Congrés i en referèndum, les tres exigències que estableix la Constitució per a qualsevol norma estatutària. Arran d’aquí es van produir els fets que tothom coneix: una part important de la societat catalana, sobre un 50%, planteja el seu desig d’independitzar-se, i aquesta part ha obtingut diverses majories absolutes consecutives al llarg dels anys del denominat procés. Des del Govern espanyol, en mans del PP des del 2011 fins al 2018, es va negar qualsevol possibilitat que els catalans es pronunciessin sobre la seua autodeterminació, des de la cessió de competències per organitzar un referèndum fins a la celebració d’una consulta amb una llei catalana. En lloc d’això, el Govern central va implicar la justícia en un problema que era, i és, evidentment polític, i això es va traduir en nombroses causes que han portat polítics a la presó i a l’exili. El reconeixement d’aquest relat per part del partit que molt probablement estarà de nou en el govern a partir de la setmana vinent és un salt qualitatiu. Les diferències entre PSOE i Junts són enormes: el primer proposa parlar d’un referèndum sobre una proposta que aprofundeixi l’Estatut del 2006 i el segon, d’una consulta sobre la independència; el primer vol negociar un finançament singular per a Catalunya i el segon, la gestió integral de tots els impostos dels catalans; el primer nega validesa a l’1 d’Octubre i el segon la reivindica.. Però el marc que es relata en els antecedents històrics del pacte suposa un reset que pot donar via, a la fi, a la ubicació en la política d’un conflicte que mai se n’hauria d’haver allunyat. Els dos partits han obtingut garanties de bona voluntat cobrant-se per endavant: en el cas del PSOE, amb la investidura de Sánchez la setmana vinent; en el de Junts, amb l’aprovació d’una llei d’amnistia que serà presentada probablement dilluns vinent. Tot seguirà en mans dels jutges, que determinaran qui entra en l’amnistia i qui no, però de moment sembla que hi ha un reconeixement mutu i s’ha pactat una verificació internacional. Que la llei d’amnistia provocarà reaccions com les d’aquests dies davant de la seu de Ferraz? Per descomptat, però al final ha d’imposar-se la realitat d’una democràcia que, no ho oblidem, s’afirma sobre una altra amnistia, la del 1977, que va perdonar crims –aquells sí– reals i cruels com els de la dictadura franquista.