Protestes legítimes contra un govern legítim

Les protestes contra l’amnistia dels últims dies són tan legítimes com ho serà el govern de coalició que sortirà de la investidura d’aquesta setmana, probablement dijous. El límit per a aquestes protestes és la violència en què han incorregut alguns ultres davant de la seu socialista a Madrid. El límit de la llei d’amnistia són els drets humans reconeguts als convenis europeus firmats per Espanya. Aquests convenis només estableixen una línia roja per al dret de gràcia: els delictes de lesa humanitat, que no poden ser amnistiats. Tots els altres sí, i n’hi ha exemples recents a França, el Regne Unit o Portugal. Totes les lleis que surten del Congrés tenen presumpció de constitucionalitat mentre el Tribunal Constitucional no digui el contrari, i aquest organisme és l’únic que pot dir-ho. Per tant, mentre el TC no es pronunciï la llei serà tan legítima com el govern de coalició que l’ha preparat, que suma, al costat de les formacions que secunden la investidura, una majoria absoluta que representa 1,5 milions de votants més que els que van votar PP i Vox. Aquestes són les regles de la democràcia i cal respectar-les, sobretot els organismes que representen un dels poders de l’Estat. No és acceptable que el Consell General del Poder Judicial, aprofitant una majoria conservadora que no hauria de detenir des de fa 5 anys perquè els càrrecs estan caducats, es pronunciarà contra una llei que ningú coneixia. Tampoc ho és la reacció d’associacions de jutges i fiscals contra el concepte de lawfare, que pot ser més o menys afortunat, però si no hi ha actuacions judicials amb motivacions polítiques es demostra amb fets, no amb paraules. Pot ser que sigui inconstitucional que la llei d’amnistia determini que sigui una comissió parlamentària la que decideixi qui afectarà i qui no, ja que això pot atemptar contra la separació de poders al ser una competència exclusiva dels jutges, però aquest és un extrem que ha de determinar el Tribunal Constitucional, que té, aquest sí, una majoria conforme amb la parlamentària que li dona una legitimitat que el Consell General del Poder Judicial no té des del 2018, i això sí que és sense cap dubte inconstitucional.Comprar el silenciL’Església va pagar a víctimes d’abusos sexuals a canvi del seu silenci. És la dada més estremidora de l’entrevista que va publicar ahir aquest diari al catedràtic Josep Maria Tamarit, un dels autors de l’informe del Defensor del Poble, un organisme que ha fet un bon treball. Ara toca al Congrés prendre decisions, i potser hauria de plantejar-se la revisió dels acords amb la Santa Seu que han privilegiat l’Església catòlica durant dècades