El discurs del rei

El rei va obrir ahir la quinzena legislatura en una sessió plenària solemne que va reunir al Congrés diputats i senadors amb l’absència anunciada dels independentistes, que van tornar a plantar el cap de l’Estat. El primer discurs a les Corts va correspondre a la presidenta del Congrés, Francina Armengol, que va clamar perquè aquesta sigui la legislatura del diàleg i el respecte a les diferents sensibilitats presents a l’hemicicle en un missatge de 13 minuts. No la van aplaudir ni el PP ni Vox, però va ser una bona introducció a la que està cridada a ser la legislatura que posi fi a la primera transició espanyola per donar pas a un estat més modern, plural i democràtic, en el qual el Poder Judicial se centri en les seues tasques, que no són altres que aplicar les lleis, i deixi d’intentar bloquejar els avanços que la majoria parlamentària acordi. És un repte important i difícil perquè l’oposició ha decidit intentar guanyar als tribunals, el carrer i els mitjans la batalla política que ha perdut per l’aritmètica parlamentària, en definitiva per la voluntat dels ciutadans, en qui recau sempre la sobirania. A continuació va ser el torn de Felip VI. Era el seu primer discurs polític després de la presentació de la llei d’amnistia i després dels pactes que el PSOE va firmar amb ERC i Junts. El monarca va apel·lar en diverses ocasions al respecte a la Constitució: “Reivindicar el profund significat entre aquell pacte no és en absolut mirar enrere, és una reafirmació de les nostres millors capacitats com a país.” Va destacar que “garanteix la nostra convivència col·lectiva” i va posar en relleu el gran assoliment de fa 45 anys: “La Constitució és l’ànima de la nostra democràcia i llibertat”, va dir. Res a objectar a aquestes paraules, la Constitució del 78 va aconseguir passar de la dictadura a la democràcia sense sang i per això sempre mereixerà un reconeixement. Però tan certa és aquesta conquesta de tots els actors del moment, com que el soroll de sabres impedia fer taula rasa a l’Exèrcit i altres estaments de l’Estat. Narcís Serra es va encarregar dels militars després del cop d’Estat del 81, però les altes togues es resisteixen a deixar d’actuar com a titulars d’uns drets legislatius que només corresponen als ciutadans. I pel que fa al rei, la mateixa Constitució especifica que la seua funció és exclusivament simbòlica: arbitra i modera el funcionament de les institucions.Joan Baptista CullaL’historiador Joan B. Culla va morir ahir als 71 anys de càncer. Poques figures de la Catalunya actual han generat tant consens en la lloa. Un professor que va explicar com ningú el segle XX, però també un gran escriptor i una persona sense hipoteques polítiques que deia sempre el que pensava. Descansi en pau