Medicines i salut pública

A un total de 14.669 lleidatans, 12.544 de les comarques del pla i 2.125 del Pirineu, els van receptar deu o més fàrmacs diferents el 2022. Amb 1.507 usuaris polimedicats, el CAP de Mollerussa va ser el que en va registrar més, encara que el que va concentrar un major nombre en termes relatius va ser el Primer de Maig de Lleida, en què el 5,2% dels seus pacients (1.293) tenien prescrits deu medicaments com a mínim amb una durada igual o superior a tres mesos. Els segueix el CAP de Balaguer, en el qual es va receptar aquesta quantitat a 1.077 usuaris. Són dades de la Central de Resultats que Salut va publicar dimecres. Aquest informe indica que una de cada cinc persones majors de 75 anys està polimedicada, la qual cosa incideix en el que ja hem debatut en diverses ocasions: tenim una sanitat més farmacològica que terapèutica, amb els riscos que això comporta. És evident que les medicines han aconseguit allargar la vida de les persones i que malalties que abans eren pràcticament incurables ara poden arribar a ser cròniques i permeten als pacients no només viure més, sinó millorar la seua qualitat de vida. Però aquesta evidència estadística no ha de ser un inconvenient per abordar la necessitat de suplir o complementar alguns d’aquests fàrmacs amb hàbits saludables, igual o més eficients. I aquest dèficit que té l’actual sistema sanitari no implica una crítica als facultatius, i menys a Lleida, ja que dels equips d’Atenció Primària (EAP) catalans, els més ben valorats són lleidatans: el d’Artesa de Segre és el que va obtenir una puntuació més alta (8,93), seguit de Tremp (8,89) i Lleida Rural Sud, el centre del qual és a Albatàrrec (8,71). De fet, els EAP de l’Alt Pirineu i Aran i Lleida són els més ben puntuats de tot Catalunya, amb unes notes mitjanes de 8,12 i 7,89. El problema és de recursos, la medicina no només ha de diagnosticar i curar malalties, també ha de prevenir i acompanyar el malalt i aquesta cadena no només es cura amb medicines. Per incidir en la salut pública d’una forma global fan falta molts més mitjans i facultatius.Cimera del climaLa cimera del clima (COP28) que va arrancar ahir a Dubai suposa el primer gran examen de l’Acord de París. Les absències de Xi Jinping i de Joe Biden, juntament amb una presidència lligada al lobby fòssil, marquen una trobada mundial amb moltes ombres. La crisi climàtica s’accelera i cada any hi ha noves anomalies atmosfèriques, rècords de temperatura i desastres meteorològics i les mesures a prendre no poden ser només de control de regs o parcs i jardins. El canvi ens competeix a tots, de forma individual i col·lectiva, però és evident que les línies marc les ha de posar la política