Cal mimar el Pirineu i el món rural

Els efectes del canvi climàtic estan obligant les estacions d’esquí de Lleida a augmentar la instal·lació de canons de neu com a manera de pal·liar que cada vegada en cau menys del cel. A més a més, com que en general les temperatures també van en ascens, el nombre de dies en què és possible fabricar la capa blanca de forma artificial es redueix, per la qual cosa cal recórrer a tecnologia més eficient, que també necessiti una menor despesa d’aigua i d’energia. Aquesta manera de produir neu ha estat objecte tradicionalment de crítiques per part d’organitzacions ecologistes, a les quals paradoxalment en les últimes setmanes se’ls han afegit les del mateix Govern de la Generalitat, després que el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, manifestés que “la imatge de pistes d’esquí fabricant neu és molt dolenta”, comentari que contrasta amb el silenci sobre altres activitats destinades al turisme massiu que generen una despesa d’aigua molt més gran a les conques internes de Catalunya, més afectades per la sequera. Tal com donàvem compte en la nostra edició d’ahir, la concessió d’aigua a les estacions lleidatanes es limita a una mica més de dos hectòmetres cúbics anuals, l’equivalent al consum d’unes 30.000 persones. A més a més, els seus responsables destaquen que no l’esgoten i que la que utilitzen per a aquest objectiu es recupera en part i s’emmagatzema en basses durant el desglaç, per la qual cosa es tracta d’un ús circular. Cal donar la raó al que deia dissabte el nostre col·laborador Marc Cerón, indicant que Lleida, i més encara el Pirineu, paguen negativament moltes vegades el fet de tenir pocs votants i encara menys influència a nivell de país a l’hora de ser tinguts en compte pels que manen en els òrgans de decisió. Una circumstància que segur que també incideix en la lentitud de les actuacions per intentar revertir la despoblació del món rural. Fa molts anys que a nivell de Catalunya i d’Espanya es planteja la necessitat d’adoptar mesures, però les accions pràctiques són molt limitades. Dissabte es va presentar a Anglesola a un grup d’alcaldes l’Estatut de Municipis Rurals, la música del qual sona bé, però que de moment només és un primer esborrany.Per una societat inclusivaLa consideració cap a les persones amb una discapacitat ha fet un gran salt endavant en poc temps. I és que a finals dels anys 70, en memòries d’entitats que atenien les persones que en patien alguna a nivell intel·lectual figurava la paraula “subnormal”. Però si volem ser una societat inclusiva de veritat, cal assumir la demanda de les entitats que les representen que no hi ha discapacitats, sinó persones amb diferents capacitats