Cinc anys de bloqueig judicial

Cinc anys de paràlisi. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va complir ahir, 4 de desembre, 1.826 dies amb el mandat caducat, una anomalia democràtica intolerable. La falta d’entesa entre PP i PSOE ha derivat en una crisi sense precedents a l’òrgan de govern dels jutges. Aquest òrgan té com a principals competències vetllar per la garantia de la independència dels jutges i magistrats davant els altres poders de l’Estat i elegir els membres del Tribunal Constitucional, del Suprem, de l’Audiència Nacional, dels Tribunals Superiors de Justícia i de les Audiències Provincials. Cinc anys en què el bloqueig del Partit Popular ha impedit adequar la composició de l’òrgan de govern dels jutges a la realitat parlamentària, tal com estableix la Carta Magna. No és una estratègia nova. La va estrenar José María Aznar, entre el 1995 i el 1996; el va seguir Mariano Rajoy, entre el 2006 i el 2008; i l’han espremut al màxim primer Pablo Casado i, després, Alberto Núñez Feijóo. I gràcies a aquesta successió de bloquejos el PP s’ha garantit un domini conservador a l’òrgan que decideix els principals ascensos en la carrera judicial en 22 dels últims 27 anys. El PP proposa com a solució que siguin els jutges els que designin els magistrats de l’Estat, la qual cosa atesa l’endogàmia que ha caracteritzat la carrera judicial ofereix poques garanties que hagin de representar la pluralitat política que tota societat democràtica requereix. El PP sempre ha utilitzat aquesta pota de l’estat de dret per intentar frenar, canviar o combatre els avenços que la societat reclama i vota cada quatre anys a través de les eleccions, i molt ens temem que intentarà paralitzar qualsevol acord legal i constitucional que el govern pacti amb els partits que li han donat suport en la investidura. Per sort, no estem als anys 70 i Europa, per molt que domini l’opció conservadora, té una trajectòria democràtica ajustada a dret més solvent que l’encara hipotecada democràcia espanyola, i tard o d’hora haurà d’actuar davant l’anomalia jurídica d’un dels seus estats membres.EstornellsLa plaga d’estornells que pateixen diverses ciutats, especialment Mollerussa, a Lleida, ha de tenir una resposta contundent per part dels ajuntaments. I aquesta actuació urgent i necessària ha de primar abans que res la salut pública i el benestar dels veïns, per sobre de qualsevol altra consideració mediambiental sobre aquests animals. La insalubritat en la qual viuen les persones que tenen la casa a prop de llocs on nien als arbres aquestes aus no és tolerable sota cap concepte i cal actuar de forma immediata