El llegat de Nelson Mandela

Els seus ideals d’igualtat li van costar 27 anys entre reixes, els seus discursos contra el racisme van encoratjar les esperances de diverses generacions de sud-africans negres d’acabar amb la segregació racial i el seu lideratge va acabar per abolir un sistema polític i legal tan injust com arrelat el 1994. Ahir, deu anys després de la mort de Nelson Mandela (1918-2013) i 29 després que s’abolís l’apartheid, Sud-àfrica continua provant de deixar enrere un passat de racisme, injustícies i discriminació. Els ciutadans de raça negra han passat de no tenir dret a vot a redactar les lleis, dirigir l’economia, elaborar les notícies, decidir quina història compartir i exercir el domini polític sobre una minoria blanca que representava tan sols el 15% de la població. John Carlin, l’escriptor anglès que millor coneix l’obra i el llegat de Mandela, assegura que moltes de les batalles que va lliurar el líder sud-africà es veuen avui amenaçades per la corrupció dels seus hereus i la falta de lideratge, però que el país al qual va dedicar tota la seua vida és una democràcia sense marxa enrere on blancs i negres lluiten com a iguals per superar la crisi en la qual estan immersos. Crisis de lideratge que afecten el món sencer, amb un conflicte bèl·lic entre Israel i Palestina que hauria d’estar més que encarrilat després d’anys de conferències de pau i milers de resolucions. Amb la invasió d’Ucraïna que ha deixat de ser primera pàgina dels mitjans de comunicació, però que continua causant morts diàries. Amb un lideratge d’Europa a la baixa per la potència dels gegants econòmics asiàtics i uns EUA amb un president que no ha estat a l’altura d’Obama. La ultradreta i els populismes avancen i, en la cimera del clima, el seu president dubta que els combustibles fòssils s’hagin d’eliminar per no continuar escalfant el planeta. Desolador, però com deia Mandela en una de les seues frases més cèlebres: “La glòria més gran no és no caure mai, sinó aixecar-se sempre. Entrepussar, caure, aixecar-se. I tornar a entrepussar per tornar a posar-se dret és part de la vida.”L’informe PISAEls nefastos resultats de l’informe PISA obtinguts a Catalunya en matemàtiques, ciències i comprensió lectora requereixen una seriosa reflexió i canvi de rumb en moltes polítiques educatives. És cert que l’índex d’estudiants forans que s’incorporen al sistema, molts a mig curs, és el més alt d’Espanya i de molts països europeus, però això ja és així des de fa anys i, per tant, no ha de ser excusa davant de les males dades d’aquesta radiografia educativa. La Generalitat ha d’escoltar la comunitat educativa i buscar solucions amb caràcter urgent