Catalunya i les energies renovables

Les cimeres sobre el canvi climàtic solen ometre que, de moment, no s’espera una eliminació completa dels combustibles fòssils. A la majoria dels països no hi ha voluntat política per dur-la a terme i, com a mostra, la declaració del president del partit de Dubai, el sultà Al-Jaber, que dubta de l’evidència científica de l’escalfament de la terra per incidència del petroli, el carbó i el gas natural. La narrativa dels combustibles fòssils nets i de “baixes emissions” és un obstacle en una discussió crucial per a l’agenda climàtica global. A fi de limitar l’augment de la temperatura global mitjana a 1,5 ºC per sobre del nivell preindustrial, segons es va dictar a París, la comunitat internacional aspira a arribar a la neutralitat climàtica a la segona meitat del segle. Per a això, seria necessari abandonar gradualment els combustibles fòssils allà on aquests continuen predominant. Les energies netes o renovables són l’únic camí. L’escenari de zero net del Panorama Mundial de l’Energia publicat cada any per l’Agència Internacional d’Energia mostra que, per al 2050, la proporció de combustibles fòssils hauria de baixar a menys d’una cinquena part per ser compatible amb l’objectiu de neutralitat climàtica. Quant a Catalunya, s’està encara molt lluny d’assolir els objectius marcats per al foment de les renovables el 2030, recollits a la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 i, malgrat que la Generalitat ha autoritzat els últims dos anys projectes d’energies renovables que sumen uns 1.600 MW, la meta és encara molt lluny. La via per assolir l’objectiu amb equilibri territorial i sostenibilitat és obligació del Govern central i, al ritme actual de tramitació, l’energia eòlica terrestre està en condicions de situar-se tan sols en el 46% del que s’ha planificat per a l’any 2030, mentre que en el cas dels projectes fotovoltaics la situació ha millorat molt i es podria arribar a cobrir el 78% per a final de la dècada. La producció bruta de les fonts renovables a Catalunya (eòlica i solar) sense comptar la hidroelèctrica representa entorn del 9% del mix elèctric, i si s’hi afegeix aquesta, llavors totalitza un 15,6%, mentre que la meta és un 50% el 2030. A Lleida són diversos els projectes sobre la taula o en Urbanisme i alguns compten amb oposició veïnal, com va quedar patent als quatre talls de carretera que es van portar a terme dimecres. És evident que l’administració ha de buscar el màxim consens per al pas de línies d’alta tensió, parcs solars, molins o plantes de biogàs, però també ho és que el canvi climàtic urgeix i, si no volem decréixer en fonts d’energia i tot el que comporten, la Generalitat ha de decidir i ràpid, amb equitat i diàleg, però sense dilació. La quantitat d’energia primària que el nostre país necessita per poder proveir-se, ja sigui en forma de calor, electricitat o per al transport, és molt alta.