EDITORIAL
Porta a porta a Lleida ciutat
La generalització de la recollida d’escombraries porta a porta a tota la ciutat de Lleida és el sistema que garantiria un índex més gran de reciclatge, al voltant del 70%, i és el més eficient si s’analitza el cost que suposa augmentar un 1% el reciclatge, però alhora és molt problemàtic generalitzar-lo. Aquesta és una de les observacions de l’avantprojecte de serveis de recollida de residus redactat just fa un any per Engineering Consultancy Group i Lovic per encàrrec de l’anterior equip de govern municipal. Aquest és un dels informes previs que serveixen de base i definiran el nou model de concessió del servei, la redacció del qual es troba en la fase final. En concret, sobre l’extensió total del porta a porta, assenyala que “és la proposta més complicada quant a educació ciutadana i operativa de recollida”. Tot seguit, indica que, malgrat això, “és l’opció que permet aconseguir els índexs més elevats [de reciclatge], però fa falta avaluar-la una vegada s’hagin fet els esforços de millora dels escenaris anteriors”. Tenint en compte els pros i els contres farà bé la Paeria a avançar cap a aquesta millora en el reciclatge, però a poc a poc. En les àrees on ja s’aplica el porta a porta, són moltes les queixes dels veïns, sobretot pels horaris i les obligacions que comporta. Només cal fer un volt per la ciutat per comprovar que el civisme d’alguns conciutadans deixa molt a desitjar i, alhora, el servei que s’ofereix necessita millorar, i molt. Les sancions per no reciclar bé són desgraciadament necessàries, però abans d’estendre'l a tots els barris cal una campanya de conscienciació i de millora.La revolució de Vila-sanaQue Vila-sana, un municipi de poc més de 700 habitants del Pla d’Urgell, tingui un equip a l’OK Lliga, la màxima categoria d’aquest esport a l’Estat espanyol, no només és una notícia excel·lent per a l’esport d’aquest poble, sinó un exemple a seguir per a tot Lleida i el Pirineu. Juneda, Bell-lloc i, per descomptat, la capital del Segrià tenen tradició i afició als patins, però a Vila-sana no se li coneixia ni tan sols cap jugador o jugadora que hagués militat a l’elit. I han teixit una xarxa d’hoquei femení des del no-res i ara no només disposen d’un equip al top espanyol i europeu, amb dos de les seues jugadores que dissabte es van proclamar campiones d’Europa a Olot, sinó que tenen la seua pròpia masia, busquen ocupació o formació superior a les joves que venen de fora i estan formant una base ja amb centenars de nenes que tenen un mirall en el qual mirar-se i unes metes a les quals arribar. Gran treball de moltes persones i un èxit en tota regla. Moltes felicitats