Un any i dos mesos d’incertesa

Es diu que no hi ha res pitjor que la mort, però els familiars i amics de les persones desaparegudes discrepen. La incertesa de no saber què ha estat d’una persona propera impedeix superar el dol per la pèrdua. Fa un any i dos mesos va desaparèixer un veí de Sort de 59 anys, Josep Català. Era com si se l’hagués empassat la terra. El seu mòbil va deixar de donar senyal i els Bombers i els Mossos van coordinar durant diverses setmanes un ampli dispositiu de recerca amb helicòpters, drons i gossos, sense obtenir cap resultat. També es van activar unitats subaquàtiques per rastrejar en rius i pantans. Centenars de voluntaris van participar en aquests treballs infructuosos pentinant camins, boscos i barrancs. Però malgrat els esforços, des que el 25 d’octubre del 2022 es va donar la veu d’alarma perquè aquest veí de Sort no havia acudit a una cita mèdica, no es va trobar cap pista. Ahir, per fi, es va localitzar el Mitsubishi Montero en el qual viatjava i, en el seu interior, hi havia un cadàver que, a falta que ho confirmin les proves de l’ADN, es correspondria amb el cos de Josep Català, que, presumiblement, hauria patit un accident de circulació. El totterreny es va precipitar per un barranc a Bernui (Llessui) en un lloc de difícil accés i fins ahir no es va poder localitzar. Encara que el desenllaç no és el que hauria desitjat la família, la troballa posa fi a més d’un any d’angoixa. Cada any es denuncien més de 3.000 desaparicions a Catalunya. Un 98,8% d’aquests casos es van resoldre, segons xifres dels Mossos d’Esquadra, però en aquest imperceptible 1,2% que es dilueix en la fredor de l’estadística hi ha quaranta famílies que no podran tornar a dormir vuit hores seguides. D’aquí que, malgrat que tot sembli indicar que el cadàver trobat a la Vall d’Àssua és el de Josep Català, l’aparició de les seues restes no deixa de ser una bona notícia. Els seus éssers propers podran tancar un procés de dol que ja feia massa temps que durava. I a poc a poc s’aniran tancant les ferides.La festa més solidàriaLa Marató és més que una iniciativa solidària de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. És un projecte que el país sencer s’ha fet seu. Aquest any, a més, es recapten fons per investigar malalties relacionades amb la salut sexual i reproductiva, la qual cosa representa plantar cara als tabús i donar visibilitat a aquestes patologies. Dones i joves van ser ahir els grans protagonistes d’aquesta festa de la solidaritat. A les comarques de Lleida es van organitzar més de 400 actes per contribuir a la causa. Sens dubte, més enllà dels zeros del marcador definitiu, l’important és mobilitzar tants milers de persones