Un rei mag de fa molt temps

SRA. DIRECTORA: 

En els anys d’efervescència política ens saludàvem amb un hola o un adeu. Però, encara ara, si coincidíem algun cop a la rambla de Ferran. Darrerament, veient la seva decadència física i, naturalment, també la meva, m’adonava de quants anys han passat, de les èpoques d’il·lusions, del passar d’anar als plens cada mes, del conèixer tots els regidors, a la visió d’avui, com si ja quasi res formés part de la meva vida. Veig una esquela al diari que posen els companys d’un fill seu i, com que no ho tinc clar, pregunto a un parell de persones de la feina si realment és el Villanueva, regidor de fa dos-mil anys. Companys més grans que jo mateixa, persones amb una cultura extraordinària, que estan al cas de la ciutat, de temes municipals, d’afers socials... cap d’ells no sap de qui parlo. 

Amb quina facilitat, amb quina rapidesa, ens oblidem de tot i de tothom, tant se val si s’ha fet bona feina o si s’ha estat un perfecte inútil... desapareixen botigues i, al cap de no res, no aconsegueixes recordar què hi havia on ara venen carcasses de mòbil i desapareixen persones, que quan vols explicar qui eren, gairebé ningú no t’entén. Sortosament, el senyor Cal, tot el comitè d’honor i l’equip d’assessors estaran a l’alçada l’any que ve... espero.