Sempre a casa

Una de les pel·lícules típiques d’aquesta època de Nadal és Sol a casa, però, d’acord amb els resultats de l’Enquesta a la Joventut de Catalunya 2022 presentats divendres pel conseller de Drets Socials, Carlos Campuzano, el títol podria retocar-se i, per reflectir la realitat actual, convertir-se en Sempre a casa. I és que, segons les dades aportades per l’esmentat informe, la taxa d’emancipació dels joves de fins a 35 anys ha caigut cinc punts en deu anys, al passar del 46 per cent al 41 per cert. Això es tradueix que sis de cada deu persones de menys d’aquesta edat viuen encara a casa dels progenitors i són més els nois que mantenen aquesta situació (el 60%) que les noies, que són la meitat. En aquest sentit, les joves, una vegada emancipades, viuen més en parella (34,1%) que ells (22,8%), sent l’opció següent en ambdós casos el fet de compartir pis, i ja queda molt lluny la possibilitat de viure sols i pràcticament descartada la d’adquirir un habitatge, condició a la qual només poden accedir dos de cada deu, una tendència a la baixa que s’ha anat accentuant amb el pas dels anys. La solució per revertir aquesta realitat ha de ser la suma de molts factors, com ajuts de les administracions, però el factor bàsic és que aquests joves, que cada vegada estan millor preparats acadèmicament i formats laboralment, tinguin una feina remunerada que sigui conforme a les seues capacitats i que els permeti viure dignament i cobrir les seues necessitats, especialment accedir a un habitatge.IntolerableLa classe política, per desgràcia, està donant massa proves que viu en un món cada vegada més allunyat de la ciutadania que, al cap i a la fi, és a qui es deu, que representa i que ha de servir. Però aquesta setmana un representant polític, concretament el portaveu de Vox a l’ajuntament de Madrid, Javier Ortega Smith, ha sobrepassat totes les línies roges després que en el ple de divendres s’encarés amb el regidor de Més Madrid Eduardo Fernández Rubiño i li llancés una botella de plàstic. Després d’aquest penós i intolerable episodi, dirigents del PSOE, Més Madrid i del PP, com l’alcalde de Madrid José Luis Martínez Almeida, van exigir la dimissió d’aquest regidor ultradretà, que no només no va atendre aquesta petició sinó que va arribar a afirmar que la seua actuació no pot ser considerada una agressió “perquè la botella estava buida”. El seu partit, en la mateixa línia i lluny de donar una imatge de tolerància i civisme i de recriminar l’actitud d’Ortega Smith, va carregar contra el PP al considerar que, amb les seues crítiques, fa “el joc” a “l’extrema esquerra violenta i mentidera”. El nivell és doncs més que patètic i totalment recriminable.