Tres anys en dic sec

Trenta-set mesos sense obrir el paraigua. Ha plogut algun dia, però no de forma general ni generosa. La sequera ja dura més de tres anys i el director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Samuel Reyes, va fer ahir un balanç demolidor. Més enllà de les xifres agòniques dels pantans de les conques internes, Reyes va lamentar el desinterès de la societat catalana pel que va qualificar com la pitjor sequera del segle. Es referia, sobretot, a la mirada urbana. En l’àmbit rural, els estralls de les sequeres són més que evidents. Per a mostra, el Canal d’Urgell, que per primera vegada en 161 anys d’història va haver de tancar l’aixeta als regants. Reyes va ser insòlitament clar i rotund al manifestar que fins que les restriccions no han afectat les dutxes dels gimnasos de les grans ciutats o el reg de la gespa de camps de futbol, el tema no s’ha posat sobre la taula. No descobrirem la sopa d’all al destacar el profund desequilibri territorial de Catalunya, però les afirmacions de Reyes conviden a la reflexió. La regió metropolitana de Barcelona consumeix 11.000 litres d’aigua per segon, però fins que els pantans de les conques internes no han arribat al temut 16 per cent que obligarà a decretar l’emergència en qüestió de setmanes, semblava que la sequera era cosa de pagesos i ramaders. La resta de sectors han actuat amb total indiferència. Caldria plantejar-se, no obstant, si més enllà de l’innegable desinterès de la ciutadania que denuncia el director de l’Agència Catalana de l’Aigua, no hi ha hagut també un cert relaxament polític. De la mateixa manera que els incendis s’apaguen a l’hivern, la gestió de l’aigua havia d’haver estat una prioritat institucional quan els pantans estaven plens. En tot cas, coincidim amb Reyes que “el sector agrícola ja no pot estalviar més aigua”. És responsabilitat de tots gestionar la poca que tenim. Les previsions meteorològiques no són gaire optimistes a curt termini, per la qual cosa ja no hi ha més excuses per posar en marxa el pla de sequera i sancionar les empreses i consistoris que consumeixin més del que han de consumir. Són mesures impopulars, però necessàries. Encara que els pantans de les comarques de Lleida no presenten una situació tan alarmant, la conca del Segre està en emergència, per la qual cosa no podem abaixar la guàrdia.Fregar escales“Mai no seria alcaldessa amb els vots de Bildu. Mai, passi el que passi. Mai donaria suport a Bildu a canvi de res. Prefereixo fregar escales.” La fins ahir alcaldessa de Pamplona, Cristina Ibarrola (UPN), és molt lliure de criticar el legítim pacte entre PSOE i Bildu a l’ajuntament de la capital navarresa, però el comentari classista sobrava