Més que un museu

Bona notícia el nomenament de la historiadora i museòloga Clara Arbués com a nova directora del Museu de Lleida. Al marge dels mèrits professionals d’aquesta medievalista fins ara delegada diocesana del patrimoni del bisbat d’Urgell, era important que el Museu de Lleida cobrís amb celeritat la vacant en la direcció que havia deixat Josep Giralt després de la seua jubilació el mes de novembre passat. El Museu de Lleida té tècnics àmpliament preparats perquè no s’aturi l’activitat, però a ningú se li escapa que aquest equipament és més que un museu. L’11 de desembre del 2017 l’aplicació del 155 va facilitar que, en compliment d’una sentència que no era ferma, un exèrcit de guàrdies civils prengués l’edifici de matinada per emportar-se 44 obres d’art originàries de Sixena fins aquest monestir oscenc. Va ser una nit llarga, amb protestes al carrer i llàgrimes a l’interior de la pinacoteca. El 2021 va ser el torn de les 111 obres d’art originàries de parròquies aragoneses que havien format part del bisbat de Lleida durant 800 anys. Un altre cop després de a O l a i incorporant a la col·lecció set obres cedides pel MNAC. I malgrat aquesta agitada història recent, el museu no ha parat, amb exposicions temporals de gran èxit com la dedicada al patrimoni paleontològic Què tenim sota els peus? o Romans a Ponent. Ilerda, Iesso, Aeso, que pot visitar-se fins al 14 de gener.Clara Arbués tindrà el repte de fer créixer el museu després d’aquesta etapa convulsa. I necessitarà tot el suport de les institucions que integren el patronat de l’entitat. Superada la pandèmia, les reunions virtuals poden ser molt útils per accelerar tràmits, però com a mínim una vegada a l’any haurien de trobar-se a Lleida tots els membres del consorci, amb la consellera de Cultura al capdavant, com havia ocorregut fins al 2021. Els gestos compten.