Taxes i serveis bàsics amb justícia social

L’any 2024 comença amb un encariment del rebut de la llum al passar l’IVA del 5% al 10%, mentre que en el del gas aquest impost també patirà aquest augment al llarg del primer trimestre, i a partir de l’abril un altre de molt més gran, ja que tornarà al 21% que tenia abans de la crisi energètica. A més, la factura de l’electricitat s’incrementarà més d’aquest 5% addicional perquè també es revisen a l’alça uns altres dos gravàmens que hi estan inclosos. Es tracta dels preus de dos subministraments bàsics, per la qual cosa afectaran el conjunt dels ciutadans. Molts també notaran a la butxaca l’efecte de la pujada de diverses taxes aprovada pels ajuntaments. I és que després de quatre anys en què bona part dels impostos locals han estat congelats, primer per pal·liar els efectes econòmics de la covid i posteriorment perquè abans d’unes eleccions sempre resulta impopular retocar-los a l’alça, ara hi ha nombrosos governs municipals que han decidit que era el moment de fer-ho, entre altres motius perquè en cas contrari no disposarien dels ingressos necessaris per prestar els serveis públics que gestionen a l’haver-se disparat els costos. L’augment més generalitzat és el de la taxa per la recollida d’escombraries, que amb tota probabilitat es repetirà en el pròxim exercici, perquè la llei de Residus obliga que el que es recapti per aquesta via financi el 100% del cost d’aquest servei. Resulta relativament habitual que responsables de les administracions o de les companyies de l’electricitat o del gas argumentin que l’increment d’aquests rebuts representa uns quants euros a la setmana o al mes. En algun cas, si es considerés de forma totalment aïllada, caldria donar-los la raó, però cal analitzar-ho tenint en compte, d’una banda, el conjunt de totes les pujades i altres elements com l’impacte de la inflació i, de l’altra, l’evolució dels ingressos de què disposen els ciutadans. És cert que l’any 2023 va acabar amb una millor situació econòmica que la que es pronosticava fa alguns mesos. Tanmateix, són moltes les famílies que tenen dificultats per arribar a final de mes o ni tan sols ho aconsegueixen. Només cal recordar que fa unes setmanes els responsables de Càritas van assenyalar que un de cada 3 nens de les comarques de Lleida es troba en risc de pobresa i d’exclusió social. Per això, les administracions han d’adoptar disposicions per intentar vincular les taxes a la capacitat econòmica del contribuent. Per exemple, la de les escombraries té el mateix import per a tots els veïns en molts municipis i comarques, independentment de la seua renda o que resideixin en una mansió o en un pis molt antic. I en els serveis bàsics, cal garantir preus més ajustats i facilitats de pagament per a les persones amb menys recursos. Són simplement mesures de justícia social.