Més ocupació però menys poder adquisitiu

Lleida ha tancat el 2023 liderant el descens de l’atur a Catalunya i creant 4.345 llocs de treball. En concret, les comarques de Ponent, Alt Pirineu i Aran van acabar l’any amb 17.212 desocupats, 845 menys que els que registraven al començar l’any, la qual cosa representa un descens del 4,68 per cent, segons les dades del ministeri de Treball. A nivell interanual, l’atur va caure un 4,09% a Girona, un 1,8% a Tarragona i un 0,02% a Barcelona. Això és així malgrat que al desembre la contractació extra que sol donar-se a causa de la campanya de Nadal no va ser suficient per reduir el número de parats a la demarcació, que va repuntar en 153 persones, un 0,9 per cent. El sector serveis és el que suma més aturats a la demarcació. Són un total d’11.432 persones, seguit de la indústria amb 1.661 desocupats, l’agricultura amb 1.396 i la construcció amb 1.307. Mentrestant, unes 1.416 persones van entrar en les llistes de l’atur sense tenir una feina anterior. Del total de parats, 9.975 són dones i 7.237, homes. D’ells, 1.269 tenen menys de 25 anys. Per la seua part, el mercat laboral lleidatà va sumar 4.345 afiliats el 2023 fins a situar-se en els 202.873 ocupats de mitjana al desembre. Només l’últim mes de l’any es van crear a les comarques lleidatanes 2.250 llocs de treball, l’única província catalana on no es van destruir llocs de treball. Al llarg de l’any passat es van firmar a Lleida 147.360 contractes, dels quals més de la meitat (55,2%), és a dir, 81.325, van ser indefinits i la resta, 66.035, temporals. Lleida segueix la tònica experimentada a la resta de Catalunya. En el conjunt de l’estat, Espanya va acabar l’any 2023 amb 2,7 milions d’aturats, 130.197 menys dels que el van començar i la xifra més baixa en un tancament d’any des del 2007. Durant aquests últims dotze mesos el mercat laboral va sumar 539.740 afiliats fins a situar-se el número total d’ocupats en els 20,84 milions. Les xifres requereixen poca anàlisi ja que parlen per si soles. La recuperació de la crisi econòmica del 2008 i la provocada per la pandèmia del 2020 ha estat més ràpida de l’esperada i tenint encara molts dèficits de precarietat en l’ocupació, com la incorporació dels joves i de majors de 52 anys, sens dubte el problema és la inflació que provoca que moltes persones que treballen de forma estable no arribin a final de mes i la carestia de la vida, sobretot el preu de l’habitatge, en comparació amb els sous, cosa que porta que molts joves no puguin independitzar-se i si ho fan és en condicions molt precàries. Aquesta falta d’independència econòmica de persones d’entre 20 i 35 anys, al seu torn, complica la demografia, ja que cada vegada hi ha més persones que renuncien a tenir fills o en tenen a edats més avançades, el nombre de descendents és menor, s’afecta tota la cadena poblacional i es dificulta el futur de l’estat del benestar.