Dimarts, 19. Que els donen menjar?

- Quan la meva filla tenia 3 anys va sentir que parlàvem del que menjaven els presos i va preguntar: "que els donen menjar?"

- Bona, aquesta!

- Bona, sí, perquè era una nena de 3 anys. El que fa esgarrifor és que alguns cunyats diguin coses semblants als 40 anys. Inclosos els de veritat.

- Home, no et passis!

- Que no em passi? T'has fixat en les reaccions per les protestes a la presó? El que s'ha fet amb els presos no té nom. Tenir-los tancats dies sencers a les seves cel·les... Aquestes persones estan privades de llibertat, però només de llibertat, per Déu. Tenen dret a sortir de les cel·les, a rebre familiars, a parlar amb els seus advocats. El que s'ha fet és un gravíssim atemptat contra els seus drets fonamentals.

- Sí, ja he vist que avui heu titulat la informació de la protesta per l'afectació als presos.

- Evidentment. L'assassinat de Mas d'Enric va ser una tragèdia terrible, i que un assassí tingués accés a ganivets a la cuina és demencial, i que ningú hagi dimitit per aquesta barbaritat és una infàmia, i que la Generalitat no hagi atès durant anys les contínues queixes dels funcionaris per falta de seguretat a les presons és una vergonya, però tot això no és responsabilitat dels presos. Ho és dels responsables de la presó de Mas d'Enric, del secretari de Presons, de la consellera de Justícia, però no dels presos.

- Els quals són a la presó per ser reinsertats. No per ser castigats.

- Exacte. Jo no vull viure en un país que no aspiri a reinsertar els seus presos...

- ... que podríem ser tu o jo amb els jutges que tenim.

- Això ho has dit tu.

- I tu ho has pensat.

- I jo ho he pensat, efectivament. En qualsevol cas ja no es pot fer el que feia el Regne Unit, que enviava els seus delinqüents a Austràlia i als Estats Units.

- No seria una idea sensata enviar-los a Perejil. 

- No. No seria una idea sensata enviar-los a Perejil.