En la mort de Paco Sapena
Un qualificatiu, més de moda en el segle passat i l’anterior, però que malauradament ara usem menys és el d’il·lustrat. El d’una persona amb coneixements reconeguts en els àmbits científics, humanístics i artístics.
En Paco Sapena era un home il·lustrat, amb profunds coneixements de la ciència jurídica, humanístics i artístics, especialment en la literatura, i el teatre en particular. Va ser un home savi. De conversa enriquidora i gran coneixedor del país, de la societat i de la política.
Va cultivar la part més captivadora del dret, no la més profitosa econòmicament, el dret penal. Va ser un penalista de primeríssim nivell, que va crear escola. En la meva vida professional, política i personal, va defensar casos que li havia demanat, des de la Paeria i també a nivell personal. Era un plaer conversar amb ell i també escoltar les seves exposicions judicials.
Era un dels grans professionals del Dret de Catalunya. En casos tan polèmics i mediàtics com l’Art de la Franja, havia après d’ell els raonaments que donaven la raó al Consorci de Lleida en un litigi en el qual la política, que no la ciència jurídica, va acabar sent decisiva. Hem perdut un gran jurista, però sobretot un gran amic i una gran persona. A la seva esposa, Jose, i als seus fills, el Sisco en particular, el meu condol. Descansa en pau, Paco.
