Límits

Les civilitzacions consagren unes formes culturals que identifiquen i cohesionen grups humans, amb unes convencions socials que preserven l’àmbit individual i l’insereixen en el territori col·lectiu. Aquestes convencions parteixen del respecte a l’existència de l’altre i a la llibertat d’opinió i dibuixen escenaris que permeten desenvolupar societats avançades, en què, més enllà de la competència natural, predomina la cooperació. La crisi econòmica i l’exasperació d’un individualisme consumista ens situen en un escenari que afavoreix la indiferència davant dels problemes dels altres i que desatén els principis de l’hospitalitat i la solidaritat. Si s’accentuen les inequitats, es poden posar en risc equilibris que requereixen esforços persistents si volem evitar-ne una erosió que afavoreixi comportaments violents. Constatem una desinhibició a l’hora de transgredir criteris i normes relacionals que semblaven incontestables. N’hi ha prou de seguir determinats programes televisius o les polèmiques polítiques. Els moviments migratoris, la crisi dels refugiats, el conflicte entre Catalunya i Espanya hi poden contribuir a casa nostra, però es tracta d’un fenomen global. Si avui es parla de postveritat o els populismes arrelen a Europa és perquè s’han esquerdat les parets que sostenien una confiança mútua que es degrada. Si l’insult es torna habitual, si la discrepància ideològica es resol als tribunals, si el diàleg es percep com una mostra de feblesa, en lloc d’una aposta intel·ligent, si el desacord s’afronta des de la voluntat de destruir l’adversari, ens estem endinsant d’una manera imprudent per rius que desemboquen en mars tempestuosos que ja havíem conegut. Arran de l’acabament de la II Guerra Mundial, de conseqüències catastròfiques, es va aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans i va sorgir la voluntat d’impulsar les institucions europees, que representaven una oportunitat per a la concòrdia. Abans de seguir rodolant per l’espiral que avui ens arrossega, on un materialisme primari es va instal·lant impunement entre nosaltres, s’imposa una reflexió crítica que ens distanciï del menyspreu a la diferència, de la deshonestedat, de la mentida, de l’egoisme sense mesura...