De l'1 d'octubre al 21 de desembre

Un cop convocades des de Madrid les eleccions al Parlament del 21 de desembre, les forces sobiranistes, malgrat les reserves inicials, s’han decantat per no boicotejar aquests comicis, per evitar un hemicicle monopolitzat pels unionistes. Aquesta acceptació va significar un fugaç alleujament de la tensió política després de l’1 d’octubre i de l’aprovació al Parlament el dia 27 d’octubre d’una resolució amb què es constituïa la República Catalana. La treva, però, va ser breu, per la decisió de la jutgessa de l’Audiencia Nacional Carmen Lamela de dictar una ordre d’empresonament contra el vicepresident de la Generalitat i els consellers que s’havien traslladat a Madrid. Aquesta mesura es va completar amb la crida i cerca contra el president de la Generalitat i els consellers que s’havien quedat amb ell a Brussel·les, i l’establiment d’una fiança de 6,2 milions d’euros. Prèviament aquesta mateixa jutgessa havia fet empresonar Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Tot seguit, la vaga i les mobilitzacions del 8 de novembre, les disposicions del Tribunal Supremo sobre la presidenta del Parlament i part de la Mesa, la manifestació de l’11 de novembre...

L’aplicació de l’article 155 de la Constitució ha provocat a Catalunya un escenari confús i incert. Un amic nord-americà, davant d’aquestes notícies inquietants, em va preguntar per l’Audiencia Nacional. Li vaig explicar que va néixer el 1977 amb la desaparició del Tribunal de Orden Público, d’infausta memòria, creat l’any 1963 pel règim franquista per perseguir els seus enemics ideològics i que donava continuïtat al Tribunal Especial para la Represión de la Masonería y el Comunismo, instituït l’any 1940, un cop acabada la Guerra Civil.

L’Audiencia Nacional és, doncs, hereva directa de la temuda pels demòcrates maquinària de repressió de les llibertats que el franquisme havia generat per protegir-se dels qui el qüestionaven i continua transmetent en les seves decisions sovint més odi que justícia. Recordem que és al darrere del tancament dels diaris bascos Egin i Egunkaria, de segrestos de números de revistes satíriques com El Jueves o de l’insòlit procés judicial contra l’adolescent de 14 anys Èric Bertran.