Beneir la violència

Un dels aspectes més inquietants d’aquest moment polític ha estat la legitimació que s’ha fet de l’ús de la violència arran de l’actuació de la policia i la guàrdia civil durant les votacions de l’1 d’Octubre. No hi ha hagut cap gest d’autocrítica respecte a un comportament que ha escandalitzat l’opinió pública internacional. No tan sols això, sinó que s’ha volgut perseguir judicialment, per massa prudent, la intervenció dels Mossos d’Esquadra, que s’havien guanyat l’antipatia d’altres forces de seguretat per l’èxit aconseguit en la desarticulació dels autors dels atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils. Fins i tot s’ha intentat presentar la policia i la guàrdia civil com a víctimes, amb l’adopció d’iniciatives judicials contra els qui es defensaven de la seva agressivitat o l’han criticada obertament. El provocador “A por ellos” sembla haver tingut una rèplica preocupant en diversos episodis d’amenaces i de violència que s’han produït arran de manifestacions de partidaris de mantenir Catalunya dins d’Espanya.

Ha fet l’efecte que certes expressions d’intolerància extrema s’han estès a Catalunya amb una desconcertant sensació d’impunitat. Els qui han qüestionat el sobiranisme pel risc que podia comportar per a la convivència haurien de vetllar per evitar aquesta mena de brots descontrolats entre els detractors de l’autodeterminació.

Els sentiments no s’imposen i la manca de respecte i el recurs a la violència no predisposen favorablement ni en l’experiència personal ni en la vida col·lectiva. Alguns catalans s’han allunyat d’una forma potser irreversible del vincle emocional amb Espanya quan han tingut la sensació de no ser tractats com a ciutadans de ple dret per les autoritats de Madrid. I ja no em refereixo al tracte fiscal, sinó també a les forces de seguretat.

La presència de vaixells als ports carregats de policies ha estat vista com un gest autoritari del Govern espanyol. Tant és així que han reaparegut eslògans com “Fora les forces d’ocupació”, que feia molts anys que no se sentien entre nosaltres. I no es capgirarà aquesta visió entre els catalans sobre la policia nacional i la guàrdia civil si se’ls condecora després d’intervencions forassenyades com les de l’1 d’Octubre.