Joan Ponç i les Avantguardes

El segle XX va obrir nous escenaris per a l’art, on l’harmonia deixa de ser prioritària i on s’instal·la una fatiga de la figuració, que la fotografia ja facilitava. Les arts es reinventen i apareixen ruptures en els llenguatges, amb la voluntat d’assumir una dimensió més crítica i reflexiva, que no reposi sobre la suavitat o la perfecció de les formes, sinó que ens interpel·li. Dins la pintura emergeixen moviments com el Cubisme, el Surrealisme, l’Informalisme... A la Catalunya de la postguerra, dominada per la grisor del franquisme, sorgeix l’any 1948, connectat amb les Avantguardes, un moviment artístic que coneixem com a Dau al Set, el nom de la revista que en vinculava els impulsors: Joan Brossa, Modest Cuixart, Joan Ponç, Arnau Puig, Antoni Tàpies i Joan-Josep Tharrats. Després d’uns anys de complicitat, el grup es va disgregar i tots van construir trajectòries brillants. En algun cas, com Antoni Tàpies, van reaccionar amb una certa fatiga a la identificació amb un període fundacional que no prestava prou atenció a les evolucions posteriors. Recentment s’han dut a terme exposicions dedicades a Joan Ponç i a Joan Brossa. L’obra màgica, onírica, misteriosa de Ponç, a més, s’ha reivindicat des de l’associació que en du el nom. N’han estat fruit volums d’una qualitat excepcional: Ponç abans de Ponç, Diari d’artista i altres escrits o Carrer Joan Ponç de Joan Brossa. Ara s’hi afegeix un fascinant Quadern de correspondències de Joan Ponç, a cura de Pilar Parcerisas, on podem veure i llegir cartes adreçades als membres de Dau al Set i a un seguit d’escriptors, artistes, crítics d’art i galeristes com J.V. Foix, Josep Palau i Fabre, Joan Perucho, Xavier Corberó, Sebastià Gasch, José Corredor Matheos, Cesáreo Rodríguez Aguilera, René Metras, Salvador Riera... En una adreçada a Cuixart el 1965, s’hi reflecteix l’entusiasme inicial i la ruptura a Dau al Set: “vam formar un grup sagrat: 7”, però “era l’hora del crepuscle de la nostra amistat, encara ens miràvem a la cara però els ulls ja no hi eren”. I en altres podem seguir les etapes més significatives de Ponç, incloent els anys al Brasil, el seu arrelament a Cadaqués primer i en acabat a la Roca de Pelancà.