La mirada de Gala

Una de les exposicions més interessants dels darrers anys és Gala-Salvador Dalí. Una habitació pròpia a Púbol. Aquesta primera gran mostra monogràfica sobre Gala ens n’ofereix un retrat complex i matisat que supera tòpics. Esposa primer de Paul Éluard, amb qui va mantenir un vincle profund fins a la mort del gran poeta francès, va viure una intensa relació amorosa amb l’artista alemany Max Ernst, però l’any 1929, la seva trajectòria va fer un tomb quan decideix unir el seu futur al d’un Salvador Dalí deu anys més jove amb un talent i una energia creativa excepcionals. Nascuda a Kazan, va passar la seva infantesa i la seva adolescència a Moscou, on va ser companya de curs d’Anastàsia Tsevetàieva, germana de Marina, que va dedicar l’any 1910 a Gala el seu poema Mare al jardí. La salut fràgil de Gala provoca que sigui enviada a un sanatori de Davos, on coneixerà Paul Éluard. Junts participaran amb André Breton en l’emergència del dadaisme i el surrealisme. Són anys de complicitat amb Tristan Tzara, Man Ray, Louis Aragon, Giorgio de Chirico, René Char... I després l’aliança teixida entre Gala i Dalí es projectarà per tot el món i en sorgiran amistats fecundes amb Marcel Duchamp, Coco Chanel, Walt Disney... Tot i la seva vocació nòmada i cosmopolita, arrelaran a Portlligat, on construiran un univers propi a partir d’una barraca de pescadors que van anar ampliant, i a Púbol, quan en compren l’any 1969 el castell, dos indrets que esdevindran escenaris de creació i refugis. Les fotografies que conservem de Gala ens transmeten una personalitat reservada. Són escasses les imatges que conservem d’una Gala exultant. Mentre Dalí es capbussa en la llum i festeja amb el deliri, Gala es manifesta reflexiva. Valenta, Gala deixa enrere la seva família, el seu país i la seva llengua per implicar-se en l’aventura de les avantguardes. Apassionada, com Dalí, per l’erotisme, anota al seu diari inèdit el “primer gran secret de la meva vida”, “que tindria un gran efecte subliminal a sobre meu”, la irrupció nocturna a la seva cambra del seu germà Vadka, que, “furtivament, amb mans glacials i tremoloses, recorre tot el meu cos de nena”. La mirada ferida de Gala il·lumina i aporta el seu misteri a l’obra de Dalí.