Els primers amors

Hi ha una dita francesa ben coneguda: “on revient toujours à ses premières amours”, que es refereix a l’impuls, prou habitual, de retrobar els vells amors. Aquest anhel és, al capdavall un aspecte, essencial del que Vicenç Llorca ens explica a la seva segona novel·la, Aquell antic missatge de l’amor. Ens trobem davant d’una obra construïda amb mà precisa i una sensibilitat exquisida, a cavall del passat i del present, entre Barcelona i els Estats Units. La pèrdua de la feina i el trencament del seu matrimoni desencadenen un procés en què l’economista Xavier Rius fa balanç de la seva vida i recupera i valora emocions i records damunt dels quals emprendrà la seva reconstrucció personal. La delicadesa amb què un Vicenç Llorca, que no renuncia a la seva mirada de poeta, tracta un tema tan difícil com l’Alzheimer i l’oblit amb la bellesa minuciosa de les seves descripcions, la subtilesa en el retrat de personatges com el llibreter vell Jordi Reig o els altres membres fascinants de la misteriosa Societat de l’Unicorn i els Centaures o el ritme encertat del desplegament de la trama, fan de la lectura d’aquesta obra una experiència francament gratificant. Llorca reflexiona sobre els límits entre realitat i somni, sobre el coneixement com a superació de tòpics, sobre el nostre vincle amb l’espai i el temps, sobre el paper de la paraula i de la literatura. L’argument es desenvolupa enmig d’una aproximació crítica a la greu crisi econòmica, que ha generat una clara consciència de naufragi, de fragilitat, de vulnerabilitat entre sectors amplis de la població. La irrupció sobtada de Mary Scarlett, una amistat profunda de Xavier Rius de l’època d’estudiant als Estats Units, capgira el curs d’uns esdeveniments marcats, d’entrada, pel signe del fracàs. Aquell antic missatge de l’amor conté una celebració de la tendresa, una reivindicació del lligam entre pares i fills, un homenatge a la lentitud i a la memòria. Un llibre de moltes portes, que ens sorprèn i que ens atrapa fins a llegir-ne el darrer mot. Una excel·lent aventura literària on Llorca evoca el gran Whitman que escriu: “no abandonis mai l’afany de fer de la teva vida una cosa meravellosa” i “cada polzada de l’espai és un miracle”.