Romania literària

La poesia anhela la saviesa que sorgeix de l’esforç per comprendre qui som, per explorar els límits, les fronteres de la identitat, per capbussar-nos alhora amb lucidesa i amb tendresa en la percepció de la realitat de l’altre. L’autora romanesa Ileana Malancioiu ha escrit: “I tanmateix, com voldria veure una vegada una ànima, / tenir-la a la mà com a un ocell i dir:/ és l’ànima de l’home que seia a prop nostre sota el Sol/ i de qui em temia que res no n’hagués quedat”. Prou allunyada de Roma per acollir el desterrament d’Ovidi, prou propera perquè l’ombra del llatí sigui palpable al romanès d’avui, Romania integra una riquesa d’experiència humana, on conflueixen l’esperit llatí i l’eslau, el cor d’Europa i l’Àsia que ha eixamplat la nostra comprensió del món. Ara, a La vèrtebra, Jana Balacciu Matei i Xavier Montoliu ens acosten amb les seves encertades traduccions una tria de l’obra de Malancioiu, una escriptora destacada de la generació dels 60, que no es va sotmetre als cànons d’inspiració soviètica que imposava Ceausescu. La poesia de Malancioiu té la singularitat i la força que caracteritzen els grans mestres. Ho aconsegueix, al costat dels seus bells i commoguts poemes amorosos, confrontant-se amb la naturalesa o amb l’espiritualitat. Malancioiu assumeix el nostre lligam amb els animals amb una radicalitat que ens sorprèn, pròpia de qui els ha tingut a prop i hi ha conviscut intensament: “Ens adonàvem que a la nit havien florit els codonyers/ els pardals no sabien quan els robaves els ous/ nosaltres no sabíem que les rapinyaires niaven/ damunt de la nostra teulada”. La temàtica religiosa és present sovint en Malancioiu, però hi penetra des d’una aproximació insòlita, perquè té de vegades una expressió corpòria i en altres ocasions esdevé d’una espiritualitat gairebé mística sense renunciar a una reflexió sobre el vincle entre l’ésser humà i Déu, qüestionant-lo, interpel·lant-lo. La incorporació de Malancioiu a la nostra escena literària que La vèrtebra contribueix a fer possible és una magnífica notícia, perquè obre nous camins per on la poesia romanesa es fa present entre nosaltres. Malancioiu ho fa d’una manera que ens convida a llegir-la en diàleg amb Blai Bonet, Màrius Torres o Màrius Sampere.