Frontisses

Amb aquest títol, Miquel-Lluís Muntané ha publicat un dietari de la primavera del 2018, una època marcada per la greu crisi catalana, amb l’elecció de Quim Torra com a president de la Generalitat, i per la moció de censura que va dur Pedro Sánchez a la presidència del Govern central. Però a les pàgines del llibre trobarem més aviat un retrat del món civilitzat del seu autor. Introduït per un pròleg d’Enric Gallén, el text, d’una claredat i una sensibilitat admirables, ens mostra l’experiència d’un home que aprecia el matís i que cerca l’equilibri. Hi podem llegir: “Els matisos són les frontisses entre la coincidència i la discrepància”. I, en un elogi de la poesia d’Eduard Sanahuja, Muntané afirma: “Interpreta poèticament la vida des d’una mirada que conté les dosis justes d’escepticisme i de tendresa”, en una valoració que reflecteix la seva pròpia aproximació a la realitat, com comprovem quan diu: “Del meu record, sempre he hagut d’intentar trobar el punt d’equilibri entre ser sincer i no despullar-me en públic.” Escriptor polifacètic, Muntané ha conreat la poesia, la narrativa de ficció, l’escriptura teatral, la crítica artística, el periodisme cultural... A Frontisses Muntané situa la nostra existència en el territori de la transició, on ser sempre comporta esdevenir. Des del 20 de març al 20 de juny del 2018 seguim Muntané per les seves sempre amenes i interessants consideracions sobre cinema, literatura, sobre música o sobre l’entramat civil que caracteritza el nostre país i on ha desenvolupat responsabilitats rellevants. Proper a l’espiritualitat vitalista de Joan Maragall, Muntané esquiva el sarcasme feridor, però sovinteja una ironia intel·ligent que convida al somriure. A Frontisses ens explica els eixos que han de fonamentar l’activitat de creació artística: el talent, la tenacitat i l’actitud, que ha d’evitar tant l’ego descontrolat com la manca d’autoestima. Muntané és un escriptor que ens captiva per una franquesa compatible amb una certa distància que neix d’un gran respecte envers els seus lectors. Llegir Muntané ens concedeix el plaer de la literatura ben construïda i alhora constitueix una invitació ja no tan sols a contemplar, sinó a observar el món que ens envolta.