Catalunya Ciutat

S’hi va referir Gabriel Alomar l’any 1907 a El Poble Català i el concepte es va escampar aviat. En va parlar, a més, un dels principals ideòlegs del Noucentisme, Josep Pijoan, que va escriure: “Aquí, on tot és possible, farem una gran ciutat ideal, la gran ciutat industrial dels nostres somnis. Farem una ciutat on pugui esclatar la nova civilització sospirada de les democràcies.” Força anys després, se n’ocupava el número de febrer del 1926 de la Revista de Catalunya sota el títol de Per la Catalunya-ciutat. L’objectiu era debatre sobre el paper del teixit urbà estès arreu del territori en la conformació de “la unitat cultural catalana”. El somni de la Catalunya-ciutat era, doncs, cohesionar el país potenciant la xarxa d’equipaments, promovent-hi vincles de col·laboració i atribuint a la cultura una responsabilitat dignificadora i enaltidora de la societat. Es concebia la Catalunya-ciutat com un país amb un accés des de totes les comarques a uns serveis que garantissin la qualitat de vida dels seus habitants. Avui, quan el progrés de les comunicacions i la tecnologia ens ajuda poderosament, resulta oportú reprendre i actualitzar aquell objectiu. Són cada vegada més nombroses les poblacions que, per dimensions i nombre d’habitants, han esdevingut ciutats. Resulta un teixit prou ric i divers que s’escampa pel conjunt del país, i hi dibuixa una xarxa de centres polítics, econòmics, culturals, socials..., que articulen una realitat que sovint reescriu el mapa comarcal i li aporta una major complexitat. A hores d’ara, el territori es desfronteritza i està més interconnectat i entrellaçat. Les àrees urbanes s’eixamplen i es dispersen. Es modifiquen les condicions de vida, en el marc d’una crisi civilitzatòria, planetària, amb processos que presenten una acceleració que redueix la capacitat de donar-hi resposta. Necessitem definir un relat que relligui passat i horitzó, que incorpori la participació ciutadana i que impulsi la cooperació entre el món institucional i la societat civil. Els límits del concepte de ciutat van quedant superats i avancem en la direcció d’un país que, alhora que reforça la seva dimensió rural, fa una aposta per una Catalunya sencera amb la qualitat de vida d’una ciutat.