Passió de viure, d'escriure

‘Ciutat de Mal’, un títol que remet a la capital de Mallorca, és el darrer llibre de Jaume C. Pons Alorda (Caimari, 1984), un dels escriptors més singulars i brillants de la seva generació, que afronta amb ambició els reptes de la contemporaneïtat. En aquesta novel·la, que va guanyar el premi Pin i Soler, Pons Alorda va entreteixint en una successió de capítols breus la història de tres dones unides per un fil on vida i mort es troben i s’encavalquen. El destí tràgic, l’esperit de revolta i la crítica social conflueixen en un text amb un ritme narratiu trepidant situat en un món imaginari ple de ressons del nostre. El desig (“un llevat que neix a la mirada i a la pell”), l’instint de supervivència, el qüestionament de l’ordre arbitrari establert hi són recurrents. L’autor ens estira cap a territoris literaris que transgredeixen les convencions de la racionalitat i que ens acosten al vertigen de l’absurd que associaríem al món kafkià o al Màrius Sampere d’El gratacel, però des del vitalisme característic de Pons Alorda: “Tu saps que s’ha d’aprofitar cada moment.” Ens trobem en aquest cas davant d’una obra que ens atrapa des del primer moment en un laberint oníric d’esdeveniments inquietants. Ciutat de Mal és, però, també un llibre en què l’escriptor reflexiona constantment sobre el sentit i la naturalesa de la literatura. Ho fa ja des del principi: “Per mi escriure és la salvació” i una mica més endavant quan afirma: “No, no s’ha d’escriure des del realisme, sinó des d’un punt de fuga que s’escapa”, però és ja cap al final, quan el personatge de l’escriptor es desinhibeix, que trobarem pàgines que constitueixen una veritable declaració de principis: “Jo crec que la passió és l’única manera que tenim de veure realment el món”, “jo no vull una literatura normal, tampoc normalitzada, jo vull una literatura anormal, anòmala, rara, diferent...”, “tinc incontinència, tinc eufòria, tinc imaginació, tinc exaltació...”, “somniar és una de les moltes maneres de conformar la realitat a partir dels seus immensos fragments desencaixats”. Llegir Ciutat de Mal és una aventura fascinant i una invitació a una lucidesa inconformista: “No vivim les coses tal com són sinó tal com som.”