Sòlid? Líquid? Gasós!

Francesc Torralba és un dels nostres pensadors més lúcids. La seva aproximació al present il·lumina la nostra mirada. Acreditat professor universitari, és autor d’una bibliografia en què l’anàlisi rigorosa conflueix d’una manera fecunda amb la claredat expositiva. Ara ens ofereix el llibre Món volàtil. Com sobreviure en un món incert i inestable. Des d’una perspectiva alhora crítica i equilibrada, Torralba hi constata la provisionalitat i la precarietat del clima en què es desenvolupen les nostres vides. A Món volàtil hi ha una denúncia del pes que han adquirit l’obsessió per la immediatesa, la hiperestimulació audiovisual i la tendència a la banalització, al predomini del que és superficial. A Món volàtil, Francesc Torralba reivindica el paper que les humanitats han de tenir dins el procés educatiu. I lamenta l’afebliment del compromís, de la responsabilitat, de la utopia generosa. En fa culpable un individualisme exacerbat, obsedit pel plaer i el confort, pel guany, pel consum. Torralba relativitza les amistats de les xarxes amb vides exhibides impúdicament. I reclama, evocant Aristòtil o Ciceró, que l’amistat sigui concebuda com un vincle de qualitat. En un sentit semblant, Torralba ens adverteix contra “la felicitat low cost” i la contraposa amb “la que es relaciona amb la consecució d’un fi noble i difícil, amb un ideal col·lectiu”, com la igualtat, la llibertat o la fraternitat. Filòsof de fonaments cristians, Torralba constata amb desassossec la proliferació d’ídols menors tractats com a déus antropomòrfics. Francesc Torralba dedica dins de Món volàtil atenció al que en diu “paraules prohibides”. Són mots que es refereixen a conceptes, valors, realitats... que s’esquiven. Es defuig el compromís que comporta risc. S’amaga la dependència i se situa en la marginalitat. S’exigeix la connexió permanent: el mòbil per a molts adolescents i joves és “l’artefacte que fa possible el nexe social, la comunicació grupal”. La salut es converteix en objecte d’adoració i s’obvia la fragilitat inherent al cos humà. L’èxit esdevé un tòtem espiritual i “no es concep el valor pedagògic inherent al fracàs”. La humilitat està desacreditada i cal viure com si no haguéssim de morir. Món volàtil ens convida a pensar-hi.