Paisatge amb figures

A hores d’ara els dietaris i llibres de memòries, amb més o menys ambició literària, s’han fet força habituals a les llibreries, però crec honestament que l’autor que entre nosaltres ha assolit un domini més alt en aquest gènere és Àlex Susanna, un poeta excel·lent, d’una obra àmpliament reconeguda, però que, a més, ha publicat cinc exquisits dietaris d’una qualitat admirable. Paisatge amb figures n’és el darrer i Àlex Susanna hi ressegueix l’any 2018. És un volum que palesa no tan sols l’indiscutible talent literari del seu autor, sinó també la seva mirada madura i serena sobre el món: “estem contents de ser on som i amb qui estem, gairebé el màxim a què un pot aspirar després de tants anys de convivència i, sobretot, de desgast, sotracs, caigudes i envestides del curs de la mateixa vida”. Inevitablement, hi apareixen consideracions sobre el context polític aspre i convuls en què ens trobem immersos, amb dirigents polítics sentenciats o a l’exili. Però on Àlex Susanna assoleix fites més altes és quan el paisatge, la literatura i l’art hi esdevenen els veritables protagonistes.

Són magistrals algunes de les pàgines que dedica a un viatge a Mèxic, amb Juan Villoro, Pedro Serrano, Octavio Paz o Ramon Xirau de fons, o les que ens traslladen a l’univers de Miquel Barceló a París. A Paisatge amb figures, Àlex Susanna ens transmet l’emoció autèntica d’una experiència profunda de la natura quan ens parla de Queralbs, del Matarranya, de Farrera,... o quan afronta l’absència de poetes estimats com Màrius Sampere o Jep Gouzy. Hi resseguim circumstàncies personals de l’autor, però alhora l’acompanyem en les seves valoracions, sempre interessants, sobre música, arquitectura, vins... Són, a més, memorables les anotacions que fa sobre els cinc dietaris de viatge del gran poeta japonès Matsuo Basho, que honora la bellesa i percep la transformació constant.

Àlex Susanna, que n’és conscient, escriu a Paisatge amb figures el testimoni d’un veritable humanista, d’un vitalista que gaudeix de l’existència assaborint-la, sense caure en el parany de la precipitació superficial. A Paisatge amb figures ens retrobem amb la lucidesa, la sensibilitat, la lentitud.