El trencament del temps

S’hi refereix, parlant de la mort de la seva mare, l’escriptora quebequesa Louise Dupré al seu llibre L’àlbum multicolor, exquisidament traduït al català per la poeta Montserrat Gallart. Els vincles entre la literatura catalana i la quebequesa són profunds. N’hi ha prou de recordar les poetes Hélène Dorion, Denise Desautels o Nicole Brossard, ben conegudes entre nosaltres. De Louise Dupré disposem també d’una excel·lent traducció al català del seu poemari Més amunt que les flames, a cura de la professora Lídia Anoll. L’àlbum multicolor és un colpidor volum en prosa dividit en tres seccions on s’alternen anotacions del que en podríem dir un quadern de dol i una part central, amb el nom d’Instantànies, on Dupré aplega records concrets, escenes aïllades de la relació amb la seva mare. En aquestes Instantànies se succeeixen impressions desades en la memòria i ara espigolades que ajuden l’autora a retrobar la mare absent. N’hi ha una on, per cert, descobrim el perquè del títol. La mare hi diu, referint-se a la Louise i als seus dos germans, mentre duu a les mans tres àlbums: “He decidit que us donaré, a cadascun de vosaltres, les fotografies de la vostra infantesa. Ha arribat el moment que ho faci.” Dupré hi reacciona així: “Sento el cor oprimit. Comprenc perfectament què vol dir. Em dona un àlbum que té la coberta multicolor a base de degradats.” Dupré escriu: “Per a mi, la mare feia de muralla contra el buit.” I és ben cert que, mentre els pares hi són, ens allunyen la presència sempre latent de la mort. A L’àlbum multicolor, Dupré hi cerca el llegat, el que roman dins seu de la mare traspassada, ja no tan sols físicament, sinó, sobretot, humanament, culturalment. El llibre comença amb la mort, que Louise Dupré ens acosta en la seva duresa: “Era sacsejada per grans onades de dolor, que desapareixien per tornar de seguida; onades immenses com en un treball de partera. Estava parint, però aquesta vegada, la seva pròpia mort. No vaig fer venir el mossèn. Només vaig demanar morfina”, però alhora hi batega, intensa, la vida, perquè la mare de Dupré era una dona que havia après a gaudir-ne, a apreciar-ne la llum. L’àlbum multicolor no ens parla d’un fracàs, sinó del sentit d’un temps i d’una mirada.