Jeremies

Davant de les dificultats, solen aparèixer vocacions de Jeremies que anuncien mals averanys. Aquesta mena de pessimisme que de vegades ens domina no ens ajuda a avançar. A més, l’alarmisme –per instint de supervivència o per morbositat– té una capacitat d’atracció que les bones notícies no aconsegueixen gairebé mai. Partim de la premissa que la normalitat consisteix que el vent de la vida ens sigui favorable, però els cicles formen part de la naturalesa de les coses i ens hi hem d’adaptar per poder superar les adversitats. En la gestió de la pandèmia de la Covid-19 hem tingut un munt d’ocasions per comprovar l’impacte que hi tenien les reaccions porugues o temeràries. Des del 13 del març ens hem vist abocats a un context singular que ha posat a prova la nostra serenitat i el nostre equilibri. Si les administracions van trigar a reaccionar com la situació requeria i els metges i investigadors van haver de corregir les primeres aproximacions que l’escenari imprevist plantejava, els mitjans de comunicació i de fet el conjunt de la població es van veure arrossegats per estats d’ànim que no sempre eren els més idonis. Quan mirem enrere i comprovem les xifres de defuncions del pic de la crisi, ens domina un sentiment d’esgarrifança i d’aclaparament. Hi vam perdre amics i familiars. Van emmalaltir persones que estimem. I el daltabaix social i econòmic del confinament ha estat d’unes dimensions enormes. Des que vam deixar enrere l’estat d’alarma, l’epidèmia ha anat fent camí perquè la Covid-19 ha vingut per quedar-se. Les medicacions i les vacunes ens en protegeixen, però no el faran desaparèixer. Això no obstant, gràcies a les mesures higièniques i sanitàries adoptades, no s’ha reproduït una situació tan dramàtica com la dels mesos de març i abril. Ara que s’acaba l’estiu i ens afanyem a recuperar a les escoles i als centres de treball la limitada normalitat derivada de les indispensables mesures de protecció i prevenció, reapareixen els Jeremies. No hi ha vida sense risc. Ens calen veus crítiques que ens ajudin a millorar, però també confiança i determinació. Ni comportaments irresponsables ni derrotismes paralitzadors ens seran útils.