Un preu molt alt

Espanya està pagant un preu molt alt com a conseqüència del llegat que ha deixat la política imprudent del PP des de l’agressivitat centralista del govern Aznar i la manca de capacitat de diàleg del govern Rajoy. L’actitud bel·licosa del PP –recordem la vocació espanyolitzadora del ministre Wert– i el conflicte obert amb l’aprovació de l’Estatut han generat un escenari de conflicte que ha acabat situant l’independentisme en una posició majoritària a Catalunya, una circumstància que la politització de la Justícia està contribuint a consolidar.

La votació al Parlament Europeu per a la retirada de la immunitat als eurodiputats Puigdemont, Comín i Ponsatí ha sorprès per la limitada adhesió a la sol·licitud tramitada per les autoritats judicials. Que tres de cada set diputats no hi hagin donat suport demostra fins a quin punt la posició espanyola és fràgil.

L’erosió de la imatge democràtica espanyola és notòria. A les decisions judicials a Alemanya, Bèlgica i el Regne Unit s’hi ha afegit el descrèdit creixent de la monarquia espanyola.

El resultat de les eleccions del 14. de febrer al Parlament de Catalunya ha ratificat d’una manera inequívoca la fortalesa de l’independentisme. La dinàmica politicojudicial espanyola actual té un resultat a mitjà o a llarg termini força previsible: l’enfortiment de l’independentisme.

El comportament resistencial i essencialista de la dreta i l’extrema dreta espanyoles és suïcida i només afavoreix el trencament. Pretendre que els catalans acotin el cap submisos davant de tanta arrogància i tant de menyspreu a la veritat és ignorar la realitat.

L’única alternativa a la independència passa per l’amnistia i la renegociació de l’Estatut escapçat pel Constitucional amb un text prèviament ratificat en referèndum pel poble de Catalunya. La política espanyola arrossega una tradició caïnita que passa per la destrucció de l’adversari.

Però l’exili o la presó, quan l’origen no són el frau fiscal, els delictes econòmics o la violència contra les persones, sinó la defensa d’unes idees i l’exercici del vot, adquireixen una naturalesa èpica i heroica, que suscita solidaritat i convida al recolzament. L’emoció és inherent a l’acció política.