A ESTONES
Teresa Juvé
Entre les commemoracions oficials d’enguany n’hi ha una ben singular perquè celebra el centenari del naixement d’una escriptora vivent, Teresa Juvé. No és pas el primer cop que això succeeix, perquè l’any 2013 va passar amb Joana Raspall, però certament és una circumstància molt excepcional.
I encara crida més l’atenció que Teresa Juvé acabi de publicar una novel·la, El degollador de Vallvidrera, un nou cas del portantveus reial Jaume Plagumà, un personatge que, situat al segle XVI, ja ha estat protagonista d’altres llibres seus. En aquesta ocasió Jaume Plagumà ha de resoldre un seguit d’assassinats duts a terme seguint un mateix procediment que van encadenant-se de primer pels volts de Barcelona i després a l’interior de la ciutat.
Les autoritats es veuen impotents per aturar aquell devessall de sang fins que Plagumà en troba el desllorigador, tot i que el resultat acaba portant a descobrir dos assassins. Teresa Juvé ens hi demostra el seu talent per teixir intrigues extraordinàriament interessants i el seu excel·lent coneixement del període on l’acció s’esdevé, sense fer-ne una ostentació erudita.
El degollador de Vallvidrera és un llibre escrit en un estil llegidor, de ritme intens i que ens capbussa de ple en un període significatiu de la història del nostre país. És del tot admirable la capacitat de Teresa Juvé per dibuixar figures i accions que adquireixen gruix i matís, densitat humana i tensió argumental.
Afegim-hi que Teresa Juvé és autora d’una esplèndida autobiografia amb el títol Tu ets jo, on es recull el testimoni d’una trajectòria personal i professional sotraguejada per guerres successives, l’exili, el retorn o la mort sobtada del seu marit, el pedagog i polític Josep Pallach, amb qui va compartir ideals i lluites. Formada a la Institución Libre de la Enseñanza i a l’Institut-Escola Ausiàs March de la Generalitat de Catalunya, Teresa Juvé es va traslladar després de la Guerra Civil amb la seva família a Tolosa de Llenguadoc i va participar en la Resistència Francesa durant la II Guerra Mundial.
Hi va estudiar llengua i literatura occitanes, matèria de la qual va ser de retorn a Catalunya professora. L’any 2010 Teresa Juvé va rebre la Creu de Sant Jordi.