Ubach al país dels cedres

Un dels relats més antics que coneixem, la història de Gilgameix i Enkidu, situada a l’antiga Mesopotàmia, ja ens parlava de la terra dels cedres, on vivia el mític Humbaba, que Gilgameix i Enkidu van derrotar, i el Primer Llibre dels Reis bíblic ens explica com el rei Hiram de Tir va posar a disposició del rei Salomó els cedres dels seus boscos per construir el temple a Jerusalem. Doncs bé, entre els qui ens han transmès les seves impressions sobre els cedres de la vall de la Qadisha cal esmentar el monjo Bonaventura Ubach, que a l’inici del segle XX va viatjar a Terra Santa per capbussar-se en el món bíblic fins a esdevenir-ne una veritable autoritat. Estudiós de l’àrab, l’hebreu i el siríac, va impulsar la traducció de la Bíblia al català i va constituir una col·lecció excepcional d’arqueologia del Món Antic, que es conserva al Museu de Montserrat.

Ara la publicació del volum Bonaventura Ubach al país dels cedres i a la Transjordània. Impressions del Mont Líban a cura de Lourdes Godoy i amb un pròleg del pare Josep Massot, referent de saviesa traspassat recentment, ens permet aprofundir en el coneixement d’aquest monjo excepcional. El llibre inclou diaris de viatge, però també notes sobre els costums i la manera de viure al Mont Líban entre 1908 i 1910.

Hi parla del Carmel i la festa de Sant Elies, dels drusos o, ja al Líban, del Seminari de Charfet o el monument a la Mare de Déu a Harissa. Aquell jove benedictí s’aboca amb entusiasme a l’aprenentatge i ens retrata les manifestacions d’espiritualitat que hi descobreix. Des de Charfet, on s’instal·larà, el pare Ubach farà un seguit d’excursions que ens atansaran el riu Adonis-Abraham o el bosc dels cedres.

Un cop conclosa l’estada a Charfet, el pare Ubach emprendrà un viatge a Jerusalem, però primer anirà a Biblos, Damasc, Amman, Gerasa, arribarà a Petra i pujarà al Mont Nebó, per contemplar el que va veure Moisès abans de morir. A la darrera part el pare Ubach ens aporta informacions sobre la construcció de cases, els utensilis domèstics, l’obtenció de seda, els menjars típics, supersticions, els hàbits i les celebracions de caràcter religiós, el protocol davant d’una mort, les salutacions, la gestualitat...