Enigmes de la Bíblia

Lluís Busquets ens ha sorprès enguany amb una obra colossal en tres volums, Enigmes de la Bíblia i Cultura Contemporània, en què, servint-se de mapes, cronologies, quadres comparatius i un extens repertori de referències científiques i artístiques, ens ofereix un comentari exigent i ambiciós dels llibres que integren la Bíblia. Ho fa amb el suport de l’exquisit treball editorial de Ramon Balasch, l’acompanyament artístic de Sergi Barnils i els pròlegs de tres dones d’una autoritat indiscutible, l’hebraista Eulàlia Vernet i les monges M. Victòria Molins i Lucía Caram.

Busquets hi fa una lectura crítica de les diverses peces del mosaic bíblic examinant-les des d’una perspectiva religiosa, però també històrica, política o geogràfica. La lectura dels volums ens permet comprendre millor la complexa naturalesa de la Bíblia i el seu procés de formació peça a peça, on es combinen els textos més sapiencials, com l’Eclesiastès, o lírics, com el Càntic dels Càntics, amb les narracions més historicistes, com Macabeus, o els documents orientats a definir normes de conducta, com el Levític. Són interessants les pàgines que Busquets destina a presentar-nos els textos profètics i hi comprenem la clara connexió amb els fets històrics i els conflictes en què tant Israel (Samaria), al nord, com Judà (Jerusalem), al sud, es veuran implicats amb Assíria, Babilònia, Egipte.

Són il·lustratius de l’aportació que representen aquests volums els annexos que els complementen, com el que posa en relació fragments dels evangelis segons Sant Marc i Sant Mateu amb textos profètics de l’Antic Testament o els que Busquets destina a presentar-nos antecedents mesopotàmics o egipcis del Llibre del Job o el Cohèlet. Busquets s’endinsa en el Nou Testament amb una introducció a sant Pau i a la seva contribució a l’expansió del cristianisme. Després s’atura en l’anàlisi comparativa dels quatre evangelis canònics i els Fets dels Apòstols, en l’examen dels vincles entre els diversos textos i el seu procés de formació.

Hi constatem la voluntat dins el Nou Testament de relligar Jesús amb l’Antic Testament, a fi de facilitar l’adhesió del poble jueu al missatge del Messies de Natzaret. Una obra d’un interès excepcional.