Ombres sobre un fons blau

Miquel-Lluís Muntané és un dels nostres escriptors més complets. Ara publica Ombres sobre un fons blau, un llibre de records de la seva infantesa, una veritable llaminadura per als lectors. Amb una prosa precisa, clara, amena i plena de sensibilitat i de saviesa cordial, Miquel-Lluís Muntané dibuixa un mosaic prou significatiu de la societat dels anys seixanta. Introduït amb encert per un pròleg de Jordi Mata, el llibre respira una certa nostàlgia que mai no arriba a enfarfegar i una ironia subtil que no s’acarnissa. El recorregut comença en una barberia de les d’abans on un barber calb anunciava un remei altament eficaç contra la caiguda del cabell i s’acaba amb les cavalcades de Reis. Pel camí Muntané recupera un objecte que en aquell temps generava un cert col·leccionisme, els banderins, com passava amb els cromos, que servien per completar els àlbums corresponents. Així mateix, Muntané evoca les granges on menjaven crema i melindros. No hi podien pas faltar els cavallets, que esperonaven la imaginació dels infants, ni els primers astronautes que van trepitjar la Lluna, un esdeveniment seguit arreu per televisió. Al llarg del volum seguim les incursions que Miquel-Lluís Muntané fa a les botigues tradicionals o per un món tan estimat per ell com el del cant. Una altra figura familiar llavors i cada cop menys freqüent és la dels esmolets, que anaven amb els seus vehicles pels carrers oferint els seus serveis per esmolar tota mena d’eines de tall. Muntané retrata, d’altra banda, a Ombres sobre un fons blau un país amb força ràdio però poca televisió i pocs semàfors a les cruïlles. Muntané inclou apunts sobre la impressionant nevada del 62 o l’impacte que li van produir grans tempestes, però també sobre el cinema o el circ. Hi anota: “Ens admiraríem de comprovar quantes vegades, en el replec més íntim de l’home i de la dona aparentment més corsecats pels tràngols vitals, hi batega algun record associat a un d’aquests instants inefables que no cotitzen a borsa però s’arrapen fortament a l’ànima.” Miquel-Lluís Muntané hi esmenta, encara, els tramvies, les vaqueries urbanes i els vigilants i serenos. Un univers d’imatges que rescata brillantment d’un passat que no és pas llunyà.