L’ull i el sextant

El sextant és un instrument concebut per calcular distàncies i orientar-nos en la navegació. Miquel-Lluís Muntané hi recorre per al títol del seu llibre més recent, L’ull i el sextant, on retrobem la mirada lúcida i reflexiva d’un dels nostres escriptors més complets. 

El volum l’encapçala un pròleg del poeta i professor Jordi Virallonga, on anota: “la poesia de Miquel-Lluís Muntané s’assembla molt a ell mateix: una poesia serena, descriptiva, honesta, rigorosa, una poesia que celebra, però no embogeix”. Virallonga ho refermarà més endavant referint-se també a “l’austeritat vitalista” i a “un essencialisme de profunditat humanista” dins l’obra de Muntané, que estructura el llibre en un seguit d’agrupacions de tres poemes, tot i que la primera conté una seqüència de cinc poemes i el darrer conjunt és de dos poemes. 

El treball formal que hi fa Miquel-Lluís Muntané és arreu exquisit i l’alè i el ritme de cada text són nítids i precisos, amb una partitura sonora que copsem clarament des de l’inici. Al final del llibre, Muntané ha inclòs diversos poemes que no estan reunits sota un mateix títol. Entre aquests darrers n’hi ha un, Divisa, on Muntané expressa la seva manera d’entendre la vida. Comença així: “Comprendre l’idioma de la pell”, tota una invocació a la sensualitat i la tendresa, i acaba amb aquests versos, que constitueixen una declaració d’intencions: “Llevar-se reposat i, sobretot,/ saber que no hi ha aposta sense risc.” 

L’ull i el sextant té un aire contemplatiu i sapiencial, que es nodreix d’una observació atenta del món i d’un judici crític, amarat sovint d’ironia, però sempre lluny de la indiferència, la crueltat o la violència. A la sèrie de poemes de Mans, Muntané, que, com he assenyalat, és un poeta de pensament, apunta: “En un mirall hi cap tota la vida.” A Perfil de dona en clarobscur: “El prodigi s’escriu amb paraules senzilles/ i és amb gestos petits que aprenem la grandesa” i, a El rellotger de Hillgate, Muntané conclou: “entendre el temps és l’art per excel·lència.” 

Però l’anhel de saber no impedeix, ben al contrari, la ironia, el misteri i el símbol, que enriqueixen poderosament el llenguatge literari de Muntané, aportant-li capes de lectura i de sentit.